Diferència entre revisions de la pàgina «Swing»

1 byte afegit ,  fa 8 anys
m
Corregit: articipar a la guerra -> articipar en la guerra
m (Corregit: e va quedat integrat -> e va quedar integrat)
m (Corregit: articipar a la guerra -> articipar en la guerra)
El swing es va gestar al llarg dels anys 30, i cap al 1935 s'havia consolidat com a un estil dominant de la música popular als Estats Units i una part acceptada del vocabulari jazzístic, evolucionant des de l'anterior "sweet music". Un event fonamental en la popularització del swing fou un concert de la banda de Benny Goodman realitzat al Carnegie Hall, a principis del 1938. Aquest concert, considerat un dels més importants en la història del jazz, va donar lloc com cap altre a la "swing fever", tot un fenomen social que va quedar integrat a la història de la música nordamericana.
 
Si bé l'impuls de les big bands va durar fins entrada la Segona Guerra Mundial, els efectes econòmics d'aquesta no van trigar a notar-se. Molts músics hagueren de participar aen la guerra, i les imposicions del clima bèl·lic obligaven a retallar costos i grandària de les bandes. Per quan la guerra acabà, l'era del swing estava entrant en crisi. Poques bandes romangueren actives posteriorment, entre elles notablement la de Duke Ellington. La música popular passà a estar dominada pels "crooners", cantants que es recolzaven en un so orquestral. L'audiència de jazz, per altra banda, girà la seua atenció cap al [[bebop]], un estil radicalment innovador i menys comercial. També, el so big band acabà evolucionant en el [[jump blues]], que acabaria influint, a la dècada següent, en un gènere tan popular com el [[rock and roll]].
 
Una big band típica inclou tres o quatre trompetes, dos o tres trombons, clarinets i saxòfons (dos contralts, dos tenors i un baríton), i una secció de ritmes formada per piano, baix, guitarra i bateria.
1.159.141

modificacions