|
Va publicar els llibres "Fe i cultura. Escrits Pastorals" (1990), "Cartes de la vida estant" (1994, recull d'articles publicats a la premsa), "La família, l'amor i la vida" (1998) i "Cartas a una mujer de hoy" (1999).
== Tracte a Catalunya ==
Les aspiracions de Catalunya de tenir conferència episcopal pròpia van quedar definitivament estroncades quan el 1998 Carles va proposar a Roma tenir una regió pròpia, però supeditada a la CEE. El 2004 el Vaticà va aprovar una “mínima autonomia” de l'Església catalana, que la supedita a Madrid.
A Ricard Maria Carles, designat en tots els seus càrrecs per Joan Pau II, se'l recordarà, sobretot, per ser l'artífex de la divisió de la l'arxidiòcesi de Barcelona, que va quedar partida en tres: Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, amb la conseqüent pèrdua d'influència de l'Església de la capital catalana en el si de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Vaticà, ja que abans de la partició, Barcelona era la segona arxidiòcesi més gran d'Europa, després de Milà.
Un dels moments més difícils del mandat de Ricard Maria Carlesva ser quan, el 1995, un mafiós italià el va acusar de blanquejar diners en una conversa telefònica. Tot i que no es va demostrar, mai no va poder esborrar les sospites.
Es va oposar al fet que l'Església demanés perdó pels abusos comesos durant el franquisme. Un cop jubilat, se li va retreure que, en comptes de viure en una residència, marxés a una luxosa torre modernista a Pedralbes.
== Referències ==
|
