Ricard Maria Carles i Gordó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 28:
}}'''Ricard Maria Carles i Gordó''' ([[València]], 24 de setembre de [[1926]] — [[Tortosa]], [[Baix Ebre]], 17 de desembre de [[2013]]), fou un bisbe i [[cardenal]] [[País Valencià|valencià]].<ref>{{ref-notícia|títol=Mor l'arquebisbe emèrit de Barcelona, Ricard Maria Carles|publicació=324.cat|url=http://www.324.cat/noticia/2250833/Mor-larquebisbe-emerit-de-Barcelon-Ricard-Maria-Carles|consulta=17 desembre 2013|data=17 desembre 2013}}</ref>
 
Féu els estudis primaris a l'escola de les Teresianes i els secundaris a la de Sant Josep dels Pares Jesuïtes, ambdues de la seva ciutat natal. Ingressa al Seminari Major de València i alhora al Col·legi del Corpus Christi, també anomenat "del Patriarca". Durant tota la seva vida va mantenir el muntanyisme com una passió que segons les seves paraules l'apropava a Déu.<ref>{{ref-notícia|títol=Nos habló de corazón por el Cardenal Ricard Maria Carles|publicació=La Razón|url=http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_373398/1838-nos-hablo-de-corazon-por-el-cardenal-ricard-maria-carles#.UrFlA_TuJ8G|consulta=18 desembre 2013|data=4 maig 2011}}</ref>
 
 
 
El 29 de juny de [[1951]] és ordenat sacerdot i dos anys després es llicencia en [[dret]] canònic a la Universitat Pontifícia de [[Salamanca]]. El mateix 1953 és nomenat rector i arxiprest de [[Tavernes de la Valldigna]] ([[Safor]]), i el [[1967]] és traslladat a la parròquia de Sant Ferran de la ciutat de València. Actua com a conseller de la JOC i responsable de la formació dels diaques, i posteriorment és nomenat delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar.
Linha 43 ⟶ 45:
 
El cardenal va ser ingressat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa el 25 de novembre de 2013 amb simptomatologia neurològica possiblement per haver tingut un ictus i morí tres setmanes més tard.<ref>{{ref-notícia|cognom=EFE|títol=Ricard Maria Carles, hospitalizado|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/vida/20131125/54394840336/ricard-maria-carles-hospitalizado.html|consulta=18 desembre 2013|data=25 novembre 2013}}</ref>
 
Pel que fa a les aficions, durant tota la seva vida va mantenir el muntanyisme com una passió que segons les seves paraules l'apropava a Déu.<ref>{{ref-notícia|títol=Nos habló de corazón por el Cardenal Ricard Maria Carles|publicació=La Razón|url=http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_373398/1838-nos-hablo-de-corazon-por-el-cardenal-ricard-maria-carles#.UrFlA_TuJ8G|consulta=18 desembre 2013|data=4 maig 2011}}</ref> També fou aficionat a l'espeleologia, i les falles valenciane. Va jugar a futbol, va ser actor de teatre, solista en una coral i col·leccionista de fòssils.<ref>{{ref-notícia|títol=Fallece a los 87 años Ricard Maria Carles, cardenal y arzobispo emérito de Barcelona|publicació=20 minutos|url=http://www.20minutos.es/noticia/2007764/0/fallece/ricard-maria-carles/arzobispo-emerito-barcelona/|consulta=18 desembre 2013|data=17 desembre 2013}}</ref>
 
Va publicar els llibres "Fe i cultura. Escrits Pastorals" (1990), "Cartes de la vida estant" (1994, recull d'articles publicats a la premsa), "La família, l'amor i la vida" (1998) i "Cartas a una mujer de hoy" (1999).