DVB-S2: diferència entre les revisions

L'estàndard '''DVB-S2''' constitueix una evolució de l'estàndard de satèl·lit [[DVB-S]]. Va ser desenvolupat el 2003 per [[DVB]] Project i ratificat a principis de 2005 per l'ETSI formalment com a DVB-Satèl·lit versió 2, EN 302307. El nou estàndard es basa en una millora de DVB-S i de l'electrònica utilitzada en les unitats mòbils per l'enviament d'informació des de localitzacions remotes. Introdueix una forta correcció contra errors basada en l'ocupació d'una cascada de dues codificacions, la denominada [[:en:Low-density parity-check code|LDPC]] (Low density Parity Check) i la [[:en: BCH code|BCH]], que li proporcionen una capacitat molt pròxima a la fixada en el [[Primer teorema de Shannon|límit de Shannon]]. A més, per a augmentar la flexibilitat i permetre diversos serveis amb diferents velocitats binàries s'han habilitat diversos esquemes de modulació ([[QPSK]], [[Modulació per desplaçament de fase|8PSK]], [[APSK|16APSK]] i [[APSK|32APSK]]), diversos factors de roll-of (0.2 / 0.25 / 0.35) i una adaptació flexible del flux d'entrada. DVB-S2 està previst per als serveis de radiodifusió d'alta definició, serveis interactius (Internet, per exemple) i per altres aplicacions professionals de distribució de contingut de dades. Altres característiques inclouen plans de millora de modulació de fins [[APSK|32APSK]], taxes de codi addicionals i la introducció d'un mecanisme de transport de paquets de dades genèriques per IP, incloent [[MPEG-4]] d'àudio i vídeo. DVB-S2 aconsegueix un augment significatiu del seu rendiment respecte elsals seus predecessors. L'augment del rendiment en DVB-S2 respecte [[DVB]] és prop del 30% en l'ample de banda i potència del senyal. Sobretot s'ha beneficiat dels últims avanços en codificació de canal i modulació, que permeten un augment de la velocitat binària disponible en l'ample de banda.