[[Fitxer:JPY g.svg|thumb|right|Símbol del ien.]]
El preu del ien respecte elal dólar es va veure reduit durant la [[bombolla dels preus dels actius japonesos]] i continuà fent-ho després, per arribar a un tipus de canvi de 134 ¥ per 1 [[dòlar dels EUA]] el febrer de [[2002]]. La política de [[tipus d'interès]] zero del [[Banc de Japó]], en la seua lluita contra la [[deflació]], va desincentivar les inversions estrangeres en iens, fent que molts inversors que encara tenien iens els veneren, cercant monedes de major rendibilitat, i de retruc, fent que la cotització del ien baixara encara més. Es calcula que els inversors que feren servir [[Carry trade]]s, prestant iens i recolzant monedes més renidbles, van aconseguir un 1 [[1000000000000 (nombre)|bilió]] de dòlars americans.<ref>[http://economist.com/finance/displaystory.cfm?story_id=8633485 "What Keeps Bankers Awake at Night?] ''The Economist'' (London). February 1, 2007.</ref> En febrer de [[2007]], ''[[The Economist]]'' va estimar que el ien es trobava subvalorat en un 15% respecte el dòlar, i un 40% respecte l'euro. Un any després, el febrer de [[2008]], el ien ja s'havia apreciat fins els 90 ien per dòlar americà.<ref>[http://www.economist.com/finance/displaystory.cfm?story_id=8679006 "The Cheap Yen is Dangergous,"] ''The Economist'' (London). February 8, 2007.</ref>
