Incendi de la fàbrica Triangle: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ta de les vint-mil, quan al -> ta de les vint mil, quan al
m Corregit: respecte -> respecte a
Línia 21:
[[Fitxer:Triangle_Shirtwaist_coffins.jpg|right|thumb|200px|Agents de policia col·loquen els cadàvers de les víctimes als taüts, situats a la vorera.]]
[[Fitxer:TriangleTradeParade.jpg|thumb|200px|Seguici fúnebre per les víctimes de l'incendi.]]
Els propietaris de la fàbrica, Max Blanck i Isaac Harris, van fugir al terrat de l'edifici tan bon punt el foc es va declarar i es van poder salvar. Van anar a judici, on el seu advocat defensor Max Steuer va aplicar l'estratègia de minar la credibilitat del testimoni clau d'una de les supervivents, Kate Alterman, fent-li repetir el seu testimoni diverses vegades. La testimoni va fer la sèrie de declaracions sense canviar substancialment les frases clau del cas. Aquest fet va ser esgrimit per l'advocat defensor com a prova que la testimoni hauria assajat les frases abans del judici. Steuer va argumentar que Alterman i possiblement altres testimonis haurien memoritzat les seves declaracions, probablement dictades per l'acusació. També va insistir que l'acusació no havia provat que els propietaris tinguessin coneixement de les sortides barrades en el moment de l'incendi. El jurat va absoldre els propietaris. Van perdre, però, un judici civil que es va fer dos anys més tard, on els denunciants van aconseguir una indemnització de 75 dòlars per víctima. La companyia asseguradora va pagar Blanck i Harris amb uns 60.000 $ addicionals respecte elal cost total de les indemnitzacions, una suma que representava al voltant de 400 $ per víctima. Aquell mateix any Blanck va ser arrestat un altre cop per tenir les sortides de la fàbrica tancades durant les hores de feina. Va ser multat amb 20 $ <ref name="Hoenig">John M Hoenig, [http://www.fisheries.vims.edu/hoenig/pdfs/Triangle.pdf The Triangle Fire of 1911], [[History Magazine]], April/May 2005.</ref>
 
==Referències==