Gomeres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en front (a) -> enfront de
Línia 7:
Els gomeres orientals van quedar inclosos al segle VIII al regne de [[Nakur]] dels [[Banu Salih]] o [[salíhides]], al que van pertànyer fins la seva desaparició al [[segle X]]. Un cap gomera, Sogguen va intentar usurpar el poder a l'emirat el [[761]].
 
Els gomeres orientals depenien dels [[idríssides]] i quan el regne fou repartit van quedar als territoris corresponents a Umar ibn Idris i després als seus descendents. Encara després que els idríssides perdessin [[Fes]] en frontenfront dels fatimites, van romandre lleials a la dinastia fins al final. Eliminada la branca dinàstica el [[877]] van reconèixer després els emirs i més tard califes omeies de [[Còrdova]]. A la desaparició del califat el [[1012]] es van sotmetre als [[hammudites]] que dominaven [[Ceuta]], fins a la invasió dels [[almoràvits]]. El [[1146]] es van fer [[almohades]] i van ajudar a [Abd al-Mumin] a ocupar Ceuta. Aviat però, els gomeres es van revoltar i el [[1166]]/[[1167]] el califa [[Abu Yakub]] va haver de sufocar una revolta gomera dirigida per Saba ibn Managhfad que fou derrotat i mort; el govern de Ceuta fou confiat a un germà del califa amb autoritat sobre tot el Rif.
 
Els gomeres foren uns constants rebels; van donar suport al profeta [[Ha Mim]] i encara més tard al profeta Asim ibn Djamil al-Yazdadjumi. El [[1228]] van estar al costat de la revolta de Abu l-Tawadjin que es declarava mag i profeta.