Laristan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: les zones costeres. El 1881 -> les zones costaneres. El 1881
m Corregit: en front (a) -> enfront de
Línia 27:
A Lar fou nomenat governador Kadi Abu l-Kasim Lari, un xiïta. El tribut que pagava Ormuz a Lar fou reclamat per [[Pèrsia]]. Per imposar el pagament Kanbar Ali Beg va ocupar l'illa de [[Kishm]]. El desembre del [[1614]] el ''beglerbegi'' de Fars, Imam Kuli Khan, es va apoderar del port de [[Gombroon|Gombron]] o Gombroon (portuguès Comorão) i la primavera del [[1622]] el mateix Kuli Khan ocupava el [[Regne d'Ormuz]] amb ajut de la flota anglesa. la presència d'un ambaixador castellà (Figueroa) a la cort persa (i l'existència d'un ambaixador persa a la cort castellana des de [[1617]]) no va impedir que la corona portuguesa perdés Ormuz. Poc després Gombroon era rebatejada [[Bandar Abbas]]. El [[1630]] els portuguesos van obtenir facilitats comercials a [[Bandar Khung]] a 8 km a l'est de [[Bandar Linga]]) que es va poblar d'àrabs, [[banyans]], portuguesos i perses i va esdevenir un port important abans de [[1640]].
 
Durant tot el segle XVII es tenen diverses descripcions de Lar de viatgers europeus. Vers el [[1700]] el govern del Laristan havia esdevingut una empresa familiar: el ''shahbandar'' de Bandar Khung era germà del ''shahbandar'' de Bandar Abbas i aquest del khan de Lar que segons Pereira Fidalgo tenia sota la seva jurisdicció Bandar Abbas, Bandar Khung i Bandar Rig (en frontenfront de l'illa de [[Kharg]]). El Laristan va resistir als atacs afganesos. Mentre la ruta comercial Xiraz-Lar-Bandar Abbas s'havia fet xiïta la resta del Laristan excepte en part la ciutat de Lar romanien sunnites xafiïtes. Xeics sunnites a Evas i Bastak, dominaven les principals fortaleses. Els afganesos no van aconseguir un control efectiu del Laristan que va passar a mans d'un cap balutxi, després d'un notable local, després d'un general safàvida, i després del ''sardar'' del Fars, Muhammad Khan Baluč. Aquest es va revoltar contra Nadir Khan, després [[Nadir Shah]], que tenia el suport dels sunnites del Laristan. Nadir va exercir una repressió sense pietat i Muhammad Khan Baluč i el xeic Ahmad Madani foren executats, i milers de persones van patir multes i deportacions.
 
Aprofitant l'anarquia el cap de bandits Nasir Khan Lari es va fer amb el poder a la regió de Buluk-i Saba (entre Laristan i [[Kirman]]) junt inicialment amb el seu germà Hadjdji Khan, i des de aquesta base va conquerir Lar vers el [[1747]]. El 1750 va fer una expedició a Xiraz (Hadjdji Khan va morir pel camí), que va fracassar, però va estendre el seu domini a la zona de la costa posant sota domini als xeics àrabs i va entrar en relacions amb la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] establerta a Bandar Abbas. Va entrar en conflicte amb [[Karim Khan Zand]] i entre [[1754]] i [[1766]] es va haver d'enfrontar al mateix temps contra el governador de Kirman al nord-est i contra els [[Dinastia Zand|zand]] al oest. Va fer aliança amb el cap [[Qajar (tribu)|qajar]] Muhammad Hasan Khan (el [[1756]] i el [[1758]]) per atacar a Karim Khan a Xiraz. Finalment SAadik Khan Zand va conquerir Lar i després la fortalesa de Nasir Khan ([[1766]]).