Sikhs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sikh, de caire religiós, -> sikh, de caràcter religiós, |
m Corregit: en front (a) -> enfront de |
||
Línia 3:
Els sikhs van fundar un estat al segle XVII (vegeu [[Estat sikh de Lahore]]) al qual els britànics van posar final el [[1849]]. Els nous senyors del Panjab aviat es van adonar de les qualitats militars dels sikhs i el delegat britànic a la regió, [[Sir John Malcom]] (des de 1852) va començar a reclutar gent d'aquesta religió per l'exèrcit britànic de l'Índia. Els reclutats foren soldats o ''jagirdars'' (propietaris de terres) que o be havien conservat les seves propietats o be havien rebut una indemnització, i per tant foren molt lleials als britànics com van mostrar durant la [[rebel·lió dels sipais]] del 1857-1858. Els soldats sikhs (''khalses'') formaven un terç dels 60.000 soldats i posteriorment la proporció es va augmentar. Per mantenir la lleialtat i afavorir el reclutament es van dictar disposicions que permetien portar la barba i els cabells llargs segons el costum de la comunitat ''khalsa'' (sikh) i van ajudar a reforçar la seva identitat.
Durant la segona meitat del segle XIX es va produir un renaixement de la religiositat sikh. el Namdharis de Kuka, adeptes del guru Baba Ram Singh, van crear un moviment mil·lenarista i iconoclasta al Panjab central que s'oposava als carnissers àrabs que mataven als animals per menjar. Els britànics van actuar militarment contra els kukes al districte de [[Ludhiana]] ([[1872]]) i van exiliar a Baba Ram Singh a [[Birmània]]. A final del segle va començar el moviment Sabha que pretenia una reforma de la religió i l'educació i s'havia originat a causa de les conversions al cristianisme i (en menor mesura) al islam i per l'amenaça que representava el moviment hindu Arya Samaj. Els reformistes volien una educació a la manera anglesa i el govern va fundar diverses escoles i col·legis al Panjab; també van defensar l'escriptura panjabi en alfabet gurmukhi
Milers de Sikh es van allistar a la [[I Guerra Mundial]] al costat dels britànics, lluitant a [[França]], a l'[[Àfrica oriental]], i al [[Orient Mitja]] i [[Orient Proper|Proper]]. En aquest temps va sorgir a [[Amèrica]], a la costa oest, el moviment ''ghadari'' (Amotinament) i alguns actes de terrorisme van portar a la repressió policial i militar el 1915.
| |||