Paternalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 28 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q58434
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- idea de que + idea que )
Línia 1:
El '''paternalisme''' és una modalitat de l'[[autoritarisme]] a la qual una persona exerceix poder sobre un altre, prenent decisions en nom seu i ignorant els seus desitjos i circumstàncies, justificant-ho amb sentimentalismes i la idea de que ho fa pel seu propi bé. Es diu així perquè és l'actitud pròpia dels pares de nens [[menors d'edat]]. Hi ha diferents tipus de paternalismes, com per exemple el [[polític]], el [[mèdic]], l'[[empresa]]rial o el [[religió]]s. El polític correspon a un rei o governador bondadós que actúa considerant que ho fa pel bé del seu poble però sense tenir-lo en compte per res. El mèdic correspon a la figura del sacerdot-expert únic coneixedor del bé i aplicador d'aquest a l'objecte-pacient, sense tenir-lo en compte per res. L'empresarial correspon al patró bondadós que justifica les seves accions dient que són pel bé dels seus empleats, però sense tenir-los en compte.
 
== Paternalisme polític ==
Línia 7:
 
== Paternalisme mèdic ==
El paternalisme [[mèdic]] ja existia a l'època de l'[[antiga Grècia]], va ser assumit pel [[cristianisme]] i ha estat vigent fins fa ben poc. El paternalisme mèdic implica una relació entre metge actiu i pacient passiu estrictament vertical, fonamentada en la idea de que el malalt té alguna mena d'incapacitat [[moral]], de manca d'[[autonomia]], d'enteniment i de prendre decisions, cosa que l'infantilitza. No té en compte que el codi moral del malalt i del metge poden no coincidir, i en cas que això passi, l'actitud paternalista no respecta el malalt sinó que imposa sistemàticament la pròpia moral del metge, suposadament pel bé de l'altre. Suposa el pacient com un objecte passiu i que no té dret a estar [[informació|informat]], ja que de tota manera no enten o no [[cognició|coneix]], ni a fer entenedora, objectiva i complerta la informació respecte al seu estat, la seva [[malaltia]] i el seu [[teràpia|tractament]].<ref name=vmbhcs>Víctor Méndez Baiges i Héctor Claudio Silveira Gorski. ''Bioètica i dret'', Editorial [[UOC]], 2007, {{ca}}ISBN 9788497885881</ref>
 
Es considera que Hipòcrates de Cos va ser el fundador del paternalisme mèdic, que s'ha anat actualitzant al llarg dels segles fins les [[dècada del 1960|dècades del 1980]] i [[dècada del 1970|1980]], quan va començar l'anomenada era posthipocràtica, a la qual es valora l'autonomia i capacitat de decisió de la persona malalta gràcies a la lluita per l'extensió dels [[drets humans]] dels ciutadans. Això va donar lloc a un nou model, anomenat ''democràtic'' basat en normes i lleis. Actualment no es considera legítim un tractament a un usuari de serveis sanitaris que no estigui informat de manera adient com per a que aquest pugui prendre qualsevol decisió autònoma respecte aquest.<ref name=vmbhcs/>