Revisió del 21:12, 1 des 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: lectives son les port -> lectives són les port ← Edició anterior		Revisió del 20:08, 19 des 2013 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- idea de que + idea que ) Edició següent →
Línia 34: \| citació = Podran ésser Membres de les Nacions Unides tots els altres Estats amants de la pau que acceptin les obligacions d’aquesta Carta i que, a judici de l’Organització, siguin capaços de complir aquestes obligacions i estiguin disposats a fer-ho.}}</ref> Però això no sempre ha estat així. Durant [[segle]]s, la idea de que un Estat podia ser sobirà estava sempre relacionada amb la seva capacitat per garantir els interessos dels seus ciutadans. Per tant, si un Estat no podia actuar per a protegir els interessos dels seus ciutadans, no podia ser considerat com un "estat sobirà". <ref>{{ref-publicació\|cognom=Bateman\|nom=C.G.\|data=15 de febrer del 2011\|article=Nicaea and Sovereignty: Constantine's Council of Nicaea as an Important Crossroad in the Development of European State Sovereignty\|editorial=University of British Columbia\|pàgines=54–91\|url=http://ssrn.com/abstract=1759006}}</ref>

Sobirania: diferència entre les revisions