Brèjnev concedí de nou a Tíkhonov el títol d'[[Heroi del Treball Socialista]], després que [[Konstantin Txernenko|Txernenko]] l'aconsellés de fer-ho. Després de la mort de Brèjnev al 1982, Tíkhonov donà el seu suport a la candidatura de Txernenko per a la [[Secretaria General del Partit Comunista de la Unió Soviètica|Secretaria General]]; però Txernenko perdé la votació davant de [[Iuri AndrópovAndròpov]]. S'ha suggerit que AndrópovAndròpov pensava en substituir a Tíkhonov per [[Heidar Aliiev]]. L'historiador William A. Clark nota com Aliiev, antic cap del [[KGB]] a [[RSS d'Azerbaidjan|Azerbaidjan]], va ser nomenat per al càrrec de Primer Adjunt del Consell de Ministres sense l'aprovació de Tíkhonov; però la mort d'AndrópovAndròpov al 1984 va fer que Tíkhonov pogués continuar al seu càrrec. <ref>{{ref-llibre | autor = Clark, William A. | títol = Crime and punishment in Soviet officialdom: combating corruption in the political elite, 1965-1990 | lloc = | editorial = [[M. E. Sharpe]] | any = 1993 | url = http://books.google.cat/books?id=0VinP2hZRUEC&dq | isbn = 1563240556 | pàgina = 157 }}</ref> Alguns analistes occidentals han especulat que el nomenament d'[[Andrei Gromiko]] per al càrrec de Primer Adjunt, de nou sense el consentiment de Tíkhonov, va ser un senyal que la seva posició a la jerarquia soviètica s'estava afeblint. Tíkhonov estava realitzant una visita d'estat a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], quan Gromiko va rebre el nomenament. <ref>{{cite web | author = | title = Gromyko's promotion may be premier's loss | location = | work = [[Deseret News]] | url = http://news.google.com/newspapers?id=Nd4qAAAAIBAJ&sjid=GYMDAAAAIBAJ&pg=5478,3796597&dq=nikolai-tikhonov&hl=en | date = 25 March 1983 }}</ref>
Amb la seva salut fallant, AndrópovAndròpov usà el temps en escriure discursos per al [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central]]. En un d'aquests discursos AndrópovAndròpov digué al Comitè Central que [[Mikhaïl Gorbatxov]] i no [[Konstantín Txernenko]] seria el seu successor quan ell morís. El seu discurs no va ser llegit al plenari del Comitè Central a causa d'una ''[[troika]]'' anti-Gorbatxov formada per Txernenko, [[Dmitri Ustínov]] i Tíkhonov. Durant els darrers dies d'AndrópovAndròpov, Tíkhonov presidí les sessions del [[Politburó del Comitè Central del PCUS|Politburó]], encapçalant la delegació soviètica a la conferència del [[COMECON]] celebrada a [[Berlín Oriental]] al 1984, dirigí trobades bilaterals amb els estats del [[Bloc Oriental]], i exercí d'amfitrió del [[Llista dels Primers ministres de Finlàndia|Primer Ministre de Finlàndia]] en la seva visita a la Unió Soviètica. Així doncs, entre la mort d'AndrópovAndròpov i l'ascens de Txernenko, Tíkhonov va ser la figura dirigent dominant a la Unió Soviètica; però malgrat això, Tíkhonov es va apartar i donà el seu suport a la candidatura de Txernenko per la Secretaria General. Quan Txernenko va morir al 1985, Tíkhonov intentà, però fracassà en trobar un competidor a la candidatura de Gorbatxov per a la Secretaria General. <ref>{{ref-llibre | autor = [[Archie Brown|Brown, Archie]] | títol = The Rise & Fall of Communism | lloc = | editorial = [[Bodley Head]] | any = 2009 | url = http://books.google.cat/books?id=yWQpAQAAIAAJ&q | isbn = 978-1-845-95076-5 | pàgines = 482–83 }}</ref>
