Sakhà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s]]). Cap el segles X -> s]]). Cap al segles X
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +')
Línia 36:
== Clima ==
 
A l’hivernl'hivern com la resta de [[Sibèria]] està dominada per un potent [[anticicló]] que produeix molt baixes temperatures a nivell de terra, amb baixa [[humitat relativa]] i forta [[inversió tèrmica]]. A Verkhoyansk, a l'hivern, es considera el ''pol fred'' del món donat que s'hi enregistren les temperatures més baixes del món. A l’estiul'estiu, en canvi ,dominen les baixes pressions atmosfèriques i les temperatures pugen relativament molt. Hi ha un cert grau d’aridesad'aridesa en la part central del territori s’has'ha de tenir en compte, però, que la fusió parcial del [[permagel]] aporta humitat a la vegetació. En el període per sobre dels 10&nbsp;°C s’acumulas'acumula una [[integral tèrmica]] de 1.200 a 1.600 graus. A Yakuskt la temperatura mínima absoluta ha arribat a -64,4&nbsp;°C i la màxima absoluta a 38,8&nbsp;°C amb una gran amplitud de 103,2&nbsp;°C.<ref>{{format ref}} http://www.springerlink.com/content/62r8p70784207032/</ref>
== Flora ==
La [[taigà]] cobreix 2.,4 milions de km2. dels 3,1 milions de km2 de superfície total. La flora és relativament pobra amb 1.600 espèciesde [[plantes vasculars]]. Compta amb més del 60% dels boscos de [[làrix]] de Rússia (''Larix gmelinnii''). Altres arbres són: [[Pinus sylvestris]], [[Picea obovata]], [[Pinus sibirica]], [[Pinus pumila]] i [[Betula platyphylla]]. A la ribera del [[riu Lena]] els prats són molt productius amb les espècies de [[Hordeum brevisubulatum]], [[Elytrigna repens]],[[Reckmurania syzigachne]] i [[Alopecurus arundinaceus]]. Hi ha prats salins amb la seva corresponent vegetació [[halòfita]] al centre del territori.
Línia 145:
Per un temps, del [[1921]] al [[1922]], Sakhà, coneguda amb el nom de ''Iacútia'', fou també un estat autònom.
 
Després de la revolució de [[febrer]] de [[1917]], les autoritats locals de Iacútia van reconèixer el govern provisional. Després de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]], els elements [[menxevic]]s de Iacútia van crear un Comitè de Defensa de la Revolució formalment proclamat el [[22 de febrer]] de [[1918]], que va funcionar com un govern autònom i va existir fins el [[7 de juliol]] de [[1918]], quan fou dissolt pels avatars de la guerra civil que va portar fins allí els [[bolxevic]]s. L’L'[[agost]] de [[1918]], Iacútia va caure en mans dels blancs, però els bolxevics locals van prendre el poder el 14/[[15 de desembre]] de [[1918]].
 
El [[novembre]] de [[1921]], forces blanques van entrar a la regió. El [[març]] de [[1922]], a Txuraptxa (Iacútia), nacionalistes iacuts i russos blancs van crear l'Administració Popular Regional Provisional de Iacútia, dirigida per G. Iefimov i amb una força armada (l'Exèrcit Popular de Iacútia) dirigida per Korobeinikov. Derrotats per l'exèrcit de la [[República de l'Extrem Orient]], l'administració i l'exèrcit foren evacuats cap als ports d'[[Okhotsk]] i [[Aian]], a l'actual [[territori de Khabàrovsk]]. El [[27 d'abril]] de [[1922]] fou creada la República Socialista Soviètica Iacut (coneguda per RSSA de Iacútia).