Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
Va publicar també algunes obres de caràcter anticlerical, lligades amb el seu positivisme i escepticisme: ''El Clero: su origen, sus vicios y sus crímenes historia de los sacerdotes de todas las religiones''. (Barcelona, 1870) i ''¡Guerra a Dios!: folleto en apoyo del de Suñer y Capdevila''. (Barcelona, 1869).<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=173-176|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref>
Va morir jove, als 30 anys. A la Corona fúnebre que li va dedicar el Centre de Lectura, [[Pompeu Gener i Babot|Pompeu Gener]] diu: "Intentó escribir la segunda parte de ''don Juan Tenorio'', la "Vida de María", paralelamente a la ''Vida de Jesús'' de [[Ernest Renan|Renan]], un "Diccionario fonético del lenguaje de las aves"; concibió un teléfono hidráulico (antes de que [[Thomas Alva Edison |Edison]] inventara el de cordel) con objeto de transmitir la música a grandes distancias y a domicilio (...) Pero todas esas obras quedaron en proyecto... )<ref>{{ref-publicació|títol=Corona fúnebre|publicació=Eco del Centro de Lectura|data=1880|pàgines=43|exemplar=Any IV núm. 33|autor=Gener, Pompeu|lloc=Reus|editorial=Centre de Lectura}}</ref>. Després de la seva mort es van publicar ''Obras en prosa y en verso de Don Joaquín Maria Bartrina'' (1881), que va incloure l'obra anomenada ''Meteorología popular'' que Bartrina estava escrivint al morir.
Un retrat seu forma part de la [[Galeria de Catalans Il·lustres]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref>[[Agustí Duran i Sanpere]]: ''La galeria de catalans il·lustres'', dins ''Barcelona i la seva història. L'art i la cultura''. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461</ref>
| |||