Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 3:
 
== Biografia ==
Autodidacte, fortament influït per la sensibilitat romàntica i pels corrents naturalistes i positivistes, va estudiar a Reus, a les Escoles Pies, però deixà els estudis "a causa de tenir poques ganes d'anar a missa"<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=170|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref> i va destacar per implicar-se en la vida cultural de la ciutat i col·laborar amb el [[Centre de Lectura]] de la ciutat, entitat a la que hi cedí llibres. En la revista d'aquesta entitat va publicar la primera obra ''Pàgines d'amor''. També dirigia obres de teatre (va escriure dues obres teatrals: ''Lo Matrimoni civil: apropòsit en un acte, en vers y en català'' i ''El Nuevo Tenorio'', conjuntament amb [[Rossend Arús]] , i traduí ''la Dama de las Camelias'' de [[Alexandre Dumas (fill)|Dumas]]). Altres obres poètiques foren: ''Algo'' (una primera edició el 1874 i una segona ampliada el 1877 , que tingué nombroses reimpressions), ''De omni re scibili'' i ''Epístola'' (1876, l'obra més premiada). Va col·laborar en la premsa reusenca de l'època, principalment a ''[[La Redención del Pueblo]]'' ''[[El Crepúsculo]]'' i ''[[Les Circumstàncies|Las Circunstancias]]'', i va fundar i dirigir ''[[El Sorbete]]'' i ''[[El Mosquito]]'' (1869), periòdics satírics reusencs.
 
Fou un escriptor d'esponjosa receptivitat intel·lectual i d'oberta curiositat científica. Quan ja estava malalt es va traslladar a [[Barcelona]] on col·laborà en la premsa barcelonina de l'època, participà en els [[Jocs Florals]] i traduí al castellà, el 1876, l'obra de [[Charles Darwin]] ''El Origen del hombre: la selección natural y la sexual''. De Darwin aprengué els mètodes positivistes. La seva poesia, deutora d'[[Heinrich Heine]], [[Giacomo Leopardi]] i [[Gustavo Adolfo Bécquer]], recull en paraules de [[Joaquim Molas]], ''la crisi de l'absolut romàntic i, alhora, la pèrdua de confiança en la filosofia experimental''.