Protectorat espanyol al Marroc: diferència entre les revisions

|nom_oficial = Protectorado español de Marruecos <br /> حماية إسبانيا في المغرب ''ḥimāyat Isbāniyā fi-l-Magrib'' {{ar}}

|religió= [[Islamislam]]ica, [[Catòlicacatòlica]]

| era = [[Espanya a Àfrica]]

|esdeveniment_fi = [[Independència del Marroc]]

| s1 = Marroc

|bandera_tipus = Bandera de la Marina mercant

|bandera = Bandera de la Marina mercant del Protectorat dedel Marroc

|imatge_bandera =Merchant_flag_of_Spanish_Morocco.svg|right|250px

|bandera_s1 = Flag of Morocco.svg

| p1 = Marroc

| capital = [[Tetuan]]

El '''Protectorat Espanyol al Marroc''' (en [[Llengua àrab|àrab]] '''حِمَاية إسبَانِيَا بالمَغْربْ ḥamāyat Isbāniyā bi-l-Magrib''' i en [[Llengua espanyola|espanyol]] '''Protectorado español de Marruecos''' freqüentment conegut també com a الاحتلال الاسباني للمغرب ''al-iḥtilāl al-isbānī li-l-Magrib'' o «ocupació espanyola del Marroc») és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del [[Marroc]] en què [[Espanya]], segons els acords francoespanyols firmats el [[27 de novembre]] de [[1912]], exercí un règim de [[protectorat]].

Els orígens remots del protectorat podrien trobar-se en els intents [[Corona de Castella|castellans]] i [[regne de Portugal|portuguesos]] d'expansió en el [[nord d'Àfrica]]. Durant la segona meitat del [[segle XV]] i primera del [[XVI]], Castella ocuparia successivament [[Melilla]] (1496), [[Cazaza]] i [[Mers-el-Kebir]] (1505), el [[penyal de Vélez de la Gomera]] (1508), [[Orà]] (1509), el [[penyal d'Alger]], [[BugiaBejaïa]] i [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] (1510), [[Bona]], [[Bizerta]], [[Tunis]] i [[la Goleta]] (1535), mentre que [[Portugal]] centrava la seva expansió en el litoral atlàntic, prenent [[Ceuta]] (1415), [[Tànger]] (1471), [[Mazagan]] (1502), [[Mogador]] (1516), [[Agadir]] (1505)... La major part de les places es van perdre durant el mateix [[segle XVI]], de manera que a l'assumpció de la [[corona portuguesa]] per part de [[Felip II d'Espanya|Felip II]], les úniques places en mans dels reis hispànics eren [[Melilla]], el [[Penyal de Vélez de la Gomera]], Orà-Mers-el-Kebir (pel cantó castellà) i [[Ceuta]], [[Tànger]] i [[Mazagan]] (pel portuguès).

Encara que durant el regnat de [[Felip III de Castella]] es van conquistar també [[Larraix]] ([[1610]]) i [[la MàmoraMámora]] (1614), l'ascens de la [[dinastia alauita]] va significar la conquesta de la major part de les places en mans de països occidentals. A la mort del soldà [[Muley Ismael]] (1672-1727), només Mazagan (Portugal), Tànger ([[Anglaterra]]) i Ceuta (que havia preferit seguir al costat dels reis espanyols en 1640, quan Portugal es va independitzar), [[Melilla]], les [[illes Alhucemas]] (ocupades en 1673) i el Penyal de [[Vélez]] de [[la Gomera]], en mans espanyoles, escapaven del seu domini. D'aquesta forma, només Ceuta, Melilla, les illes Alhucemas i el penyal de Vélez de la Gomera seguien en mans espanyoles a l'inici del segle XIX. Les places havien conservat sempre un caràcter de [[presidi]]s, l'ampliació dels quals havia estat una constant durant el [[segle XVIII]]. En [[1774]], el soldà [[Sidi Mohamed]] va atacar [[Melilla]], la qual va estar sotmesa a un setge que va durar tres mesos. No obstant això, el setge va ser infructuós i el soldà del Marroc va decidir adoptar una política amistosa cap a [[Espanya]].

El regim administratiu del Protectorat deriva del concepte mateix de protectorat, existint una dualitat formal d'autoritats. D'una banda, existia una administració marroquina, al capdavant de la qual es trobava el [[khalifacalifa]], el qual exercia, per delegació del [[soldà del Marroc|soldà]], tots els seus poders, fonamentalment el legislatiu, que exercia mitjançant el ''dahir'' (decret). També era la màxima autoritat religiosa. Aquest govern dirigit pel khalifa rebia la denominació de '''[[Majzen]]''' i es trobava dividida en departaments, a manera de ministeris, coordinats pel gran Visir. Els ministres eren el ''qadi al-qudat'' (cap o jutge de jutges), el Visir dels Habus (patrimoni inalienable del sultà les rendes del qual es destinen a una obra o institució piadosa o religiosa), el ''amin al-amlak'' i el ''amin al-umana'' (ministre d'Hisenda). El jalifa era nomenat pel soldà d'entre una dupla proposada pel govern espanyol. El primer khalifa, [[Muley el Mehdi]], va prendre possessió del seu càrrec a [[Tetuan]] el [[27 d'abril]] de [[1913]]. Només dos khalifes van ocupar el càrrec fins a la independència del Marroc, el ja citat Muley el Mehdi (entre 1913 i 1923) i el seu fill Muley el Hassan bin el Mehdi (que va assumir als tretze anys, "regnant" entre 1925 i 1941 i més tard entre 1945 i 1956), pertanyents a la família real marroquina i descendents del sultà [[Hassan I]].