Alà-ad-Din Muhàmmad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en front (a) -> enfront de
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Tashkent +Taixkent)
Línia 9:
El 1210 es va revoltar contra els kara khitai d'acord amb [[Kuchtlug]], el cap [[naiman]] refugiat al país; al atac de Muhammad els kara khitai van contestar ocupant el khanat de Samarcanda, que ara era vassall de Khwarizm. El general kara khitai Tayanqu fou derrotat pel ''khwarizmshah'' prop de Talas. L'exèrcit kara khitai es va replegar cap a [[Balasagun]] però els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Però en el mig d'aquesta anarquia, el khan Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug ([[1211]]) que de facto va assolir el poder.
 
El [[1212]] el ''khwarizmshah'' va ocupar el khanat de Samarcanda, i va matar al darrer khan Uthman Khan. Per un temps la capital es va instal·lar a Samarcanda. La resta de les possessions karakhànides a [[Transoxiana]] van passar també a Khwarizm. Muhammad va conservar el títol de ''khwarizmshah'' però hi va ajuntar el de sultà. Entre [[1211]] i [[1213]] Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línea del [[Sir Darya]] cap a [[Otrar]], Chah ([[TashkentTaixkent]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu.
 
No hi havia una força de clan o ètnica darrere el sultà, les poblacions eren heterogènies i l'imperi no s'havia consolidat. L'exèrcit el formaven mercenaris reclutats aquí i allà, especialment entre les tribus turcmanes dels ghuz ([[oghuz]]) i els [[qanqli]] de l'estepa [[kirguís]]. La família reial estava dividida: la reina mare Turkan-khatun, mare de Muhammad Ala al-Din, detestava al seu net Djalal al-Din, el fill preferit de Muhammad. Aquest volia erigir-se en un campió del islam contra els mongols pagans, i cridava a la guerra santa, però estava enfrontat amb el califa de [[Bagdad]] <ref>que al 1217 va estar a punt d'atacar, quan va descobrir una carta en la que el califa havia incitat als gúrides contra Khwarizm; llavors va designar un alida com anticalifa i va emprendre una marxa cap a Bagdad, però el hivern del 1217 al 1218 una tempesta de neu va aturar els seus exèrcits al Kurdistan i Luristan i quan va saber que hi havia agitació entre els kiptxak va decidir retornar</ref> i el califa Nasir (1180-1225) el considerava el seu pitjor enemic i preferia als mongols, Fins i tot a Transoxiana, Muhammad s'havia guanyat l'hostilitat del clergat musulmà quan el [[1216]] va fer executar al xeic Medjd al-Din al-Bagdhdí de l'orde religiós dels sufites kubrawis.