Batalla de Stamford Bridge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: darrera -> darrere |
m Corregit: i hi hagueren moltes ba -> i hi hagué moltes ba |
||
Línia 28:
Harold II armà un exèrcit propi i sorprengué a l'exèrcit de Harald Hardrade, que no estava preparat i anava sense cap protecció. Segons la ''[[Crònica anglosaxona]]'', el pont de [[Stamford Bridge (Yorkshire)|Stamford]] fou defensat per un enorme [[berserker]] noruec que aterrí l'exèrcit anglès; protegí el pont durant una hora matant a tot aquell que intentés creuar-lo. Finalment els anglesos aconseguiren matar-lo amb una llança des de sota el pont.
El retard donà temps a Harald Hardrade a formar el seu exèrcit en un cercle en un turó, deixant l'exèrcit anglosaxó en desavantatge al tenir el riu al darrere i pujada al davant. La batalla fou molt crua i hi
Aquest episodi, es evocat per l'escriptor argenti [[Jorge Luis Borges]] en un text anomenat "El pudor de la historia" (Otras inquisiciones, 1952). Borges es fa ressó de la llegenda (recollida per [[Snorri Sturluson]] en el capitol XCI del llibre X de la seva [[Heimskringla]]), segons la qual abans del començament la batalla, el rei Harald, va fer un intent de reconciliació, oferint al seu germà, el Comte Tostig "el perdó i una tercera part del seu regne". Tostig, demanà al seu germà que és el que tenia reservat per al seu amic el rei Harald de Noruega. Aleshores el rei saxó va respondre que no se'n havia oblidat d'ell, i que a Harald li oferia sis peus de terra anglesa, i un de més per ser tan alt. "Llavors - va dir Tostig - lluitarem fins a la mort". Borges refereix que abans que declinés el sol d'aquell dia l'exèrcit noruec va ser derrotat, i que tant Harald de Noruega com el Comte Tostig van morir al camp de batalla.
| |||