Diferència entre revisions de la pàgina «Dámaso Berenguer y Fusté»

m
LanguageTool: correcció d'errors ortogràfics
m (LanguageTool: correcció d'errors ortogràfics)
 
== Biografia ==
Va néixer a Cuba, en una família originària d'[[Alacant]]. La seva carrera militar va estar vinculada amb la [[guerra del Rif]] ([[Marroc]]). Durant la [[Primera Guerra Mundial]] va adoptar una postura aliadòfila, a excepció de la majoria de membres de l'exèrcit espanyol, que veien l'alemany com un model d'organizació ideal.<ref>{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=p. 46}}</ref> DegutA alcausa del seu gran prestigi, el [[1918]] va ser nomenat [[Ministre de Guerra]] en el govern presidit per [[Manuel García Prieto]], però que només va ocupar el càrrec amb prou feines vint dies. El [[1920]] fou nomenat Alt Comissari del [[Protectorat Espanyol al Marroc]], i va dissenyar un ambiciós pla per a la pacificació i ocupació definitiva del territori del protectorat. Encara que va obtenir alguns èxits inicials, com la presa de [[Xauen]] en [[1920]], tota l'operació es va ensorrar amb el [[desastre d'Annual]] (1921), propiciat per l'actuació negligent del general [[Manuel Fernández Silvestre]], comandant general de la zona de [[Melilla]] i subordinat seu. Silvestre, pel que sembla animat pel rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], no va fer cas de les recomanacions de Berenguer de no prosseguir l'avenç en la zona rebel sense fortificar adequadament la seva rereguarda. Aquesta actuació temerària va produir la derrota a les mans de les ''harkas'' [[rifeny]]es, dirigides per [[Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi|Abd el-Krim]].
 
Processat i separat del servei per les seves responsabilitats, va ser amnistiat després del cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera]] (1923). En 1924 fou nomenat cap de la casa militar del rei Alfons XIII. Després de la dimissió de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Miguel Primo de Rivera]] el [[1930]], va ser nomenat [[President del govern]] el [[30 de gener]] de [[1930]]; en aquella època la situació política espanyola era complicada per la gran majoria dels espanyols eren [[republicanisme|republicans]]. Les esperances posades en aquest govern, per a la tornada a la normalitat constitucional, que popularment seria conegut com la ''dictablanda'', s'enfonsaren entre els partidaris de la república i fins i tot en els grups monàrquics que van ser marginats per la dictadura. Aquests pretenien una àmplia revisió de la legislació que s'havia dictat i la reposició en els seus càrrecs de diputats, regidors i catedràtics cessats.
 
Per tal d'apaivagar els ànims, Berenguer afirmà que el nou govern volia la pacificació del país i la volta a la normalitat constitucional, prometent, entre d'altres coses, la convocatòria d'eleccions generals, a la qual cosa s'oposaven els partits tradicionals, desarborats després del parèntesi dictatorial. El moviment obrer, alliberat després d'anys de repressió, incrementà les seves protestes i es produí un augment dels desordres públics. Els partits republicans s'uniren per a provocar la caiguda de la Monarquia i signaren a l'agost de 1930 el [[Pacte de Sant Sebastià]]. El desembre de 1930 un aixecament militar intenta infructuosament a [[Jaca]] la proclamació de la República. L'afusellament dels seus dirigents, els capitans [[Fermín Galán]] i [[Miguel García Hernández]], va provocar una onada de protestes arreu del país i la seva consideració com a màrtirs.
 
Va dimitir el [[18 de febrer]] de [[1931]], cosa que pràcticament va obrir les portes a la [[Segona República Espanyola]] ([[1931]]-[[1939]]). Va morir a [[Madrid]] el [[1953]], ja en plena [[franquisme|dictadura franquista]].