Viquipèdia

Província Autònoma dels Hebreus: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al )
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Stalin +Stalin)
Línia 35:
Reberen àdhuc suport de jueus estrangers com [[Ambidjan]] (''American Commitee for The Settlement of Foreign Jews in Birobidzhan'') i PROCOR, dels jueus argentins, i s'hi establiren uns 1.400 jueus procedents dels [[EUA]], Sud-amèrica, Europa i [[Palestina]]. Foren nomenats Y. Levin com a cap i secretari del partit, M. Khavkin com a secretari del comité regional, i [[Joseph Liberger]] cap del comité executiu. Van rebre el suport de [[Chaim Zhitlovsky]] (1865-1943), antic membre de [[Hibbat Zion]] i col·laborador amb la [[Legió Jueva]].
 
Però el [[1930]] [[IósifIóssif Stalin|Stalin]] imposa la col·lectivització forçada, un comunisme dialèctic o russificació de les cultures autòctones. El [[1932]] es creà un passaport interior i Stalin imposà tres condicions per tal que un territori esdevingués RSSA: situació en zona fronterera, ocupada per una nacionalitat dominant i tenir una població de més d'un milió d'habitants. A més, el [[1937]] prohibí l'emigració a [[Palestina]] i donà ordres a [[Viatxeslav Mólotov]] d'accentuar la política de discriminació i transferir-los a Birobidjan. Uns 40.000 sionistes foren desterrats a [[Sibèria]].
 
També es van construir escoles i el [[jiddisch]] fou declarat cooficial, però el 1936-1938 tots els dirigents locals foren purgats per Stalin, la qual cosa provocà que el nombre de jueus establerts al territori no passés dels 20.000 individus. També pensà en crear un estat-tap vora [[Japó]], però no ho va fer per por a un possible independentisme.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Província_Autònoma_dels_Hebreus»