Diferència entre revisions de la pàgina «Milovan Đilas»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Stalin +Stalin)
m (Suprimida Categoria:Escriptors; Afegida Categoria:Escriptors serbis usant HotCat)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Stalin +Stalin))
'''Milovan Đilas''' o '''Milovan Djilas''' (en [[Serbocroat|serbi]], en alfabet [[ciríl·lic]], ''Милован Ђилас'') ([[Polja]], [[Imperi austrohongarès]], actualment [[Montenegro]], [[1911]] - ? [[1995]]) fou un polític revolucionari i escriptor. Va estudiar dret en la Universitat de [[Belgrad]], on va adoptar el [[marxisme]] i posteriorment va ser empresonat durant tres anys per les seves activitats polítiques contra la [[monarquia]] i [[tortura]]t. Era llavors bon amic de [[Josip Broz Tito]]. Des de [[1940]] va ser membre del politburó del [[Partit Comunista de Iugoslàvia]].
 
Va lluitar al costat dels partisans de [[Josip Broz Tito|Tito]] durant la [[II Guerra Mundial]], va ocupar nombrosos càrrecs importants en el govern iugoslau de postguerra i va anar un decidit partidari de la ruptura de Tito amb [[IósifIóssif Stalin|Stalin]] en [[1948]]. Cap a [[1953]] va ser vicepresident de [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] i president de l'Assemblea Nacional. Es pensava que seria el successor de Tito. No obstant això, les crítiques de Djilas a la [[burocràcia]] comunista li van dur a perdre tots els seus càrrecs i a l'expulsió del partit en [[1954]].
 
Va ser empresonat en [[1956]]. Després de la publicació a Occident de la seva obra ''La Nova Classe'' (1957), exposició de la jerarquia comunista, la seva sentència va ser augmentada. A “Terra sense justícia” (1959), va exposar les condicions que vivia [[Montenegro]] abans de la revolució i que van provocar com resposta el moviment comunista. Els seus “Converses amb Stalin” (1962) li van costar altres quatre anys de presó. Finalment fou amnistiat en [[1966]], però va continuar escrivint i publicant. Entre els seus altres llibres, destaquen els seus “Memòries” (1958-1973); ''“La Societat Imperfecta”'' (1969); la “biografia de Tito” (1980) i “El deixeble i l'heretge” (1989).
851.856

modificacions