Revisió del 15:10, 15 des 2013 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-ntre altres, +ntre d'altres,) ← Edició anterior		Revisió del 14:47, 22 des 2013 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: ue hi havien uns supor -> ue hi havia uns supor Edició següent →
Línia 49: Finalment, va trobar una última planta al carrer 57 Oest, on va decidir muntar el seu museu. Aquest carrer era un lloc molt cèntric pels col·leccionistes d'art modern i començava a ser el centre d'aquests marxants i Peggy volia trobar un dissenyador que fos capaç de reflectir en les parets l'art que allà s'exposaria, volia alguna cosa per complementar a les seves obres i, com en el cas de Guggenheim Jeune, [[Marcel Duchamp]] li va aconsellar al dissenyador [[Frederick Kiesler]], qui li va proposar un pressupost assequible per la nova galeria. Peggy volia obrir la galeria el més aviat possible, però Kiesler en una carta el 7 de març de 1942 li va advertir: "el desarrollo de nuevas ideas... Requiere cierto tiempo – en especial si debe hacerse con sentido práctico – y no habría de ser tu intención ni la mía echar a perder esta excelente oportunidad de crear un nuevo centro de arte en Nueva York por precipitarse".<ref name=Confessions/> Finalment la galeria es va obrir el 20 d'octubre de 1942, però mentre duraven les obres, Peggy va seguir comprant quadres i escultures amb la intenció de completar la llista que li havia donat Herbert Read, així com acabar el catàleg que havia començat a [[Grenoble]] i que va titular ''Art of this Century'', i on van escriure els principals artistes europeus així com els manifestos dels principals moviments. Entre les noves obres hi havia [[Archipenko]], [[Alexander Calder\|Calder]], [[Giorgio de Chirico\|De Chirico]], [[Joseph Cornell\|Cornell]], [[Giacometti]],{{text imprecís}} [[Paul Klee]], [[Lipchitz]], [[Kazimir Malèvitx]], [[Joan Miró i Ferrà]], [[Mondrian]], [[Ozenfant]], [[Yves Tanguy\|Tanguy]] i [[Picasso]]. Aquestes noves adquisicions se sumaven al catàleg. La galeria estava dividida en diferents sales. Una sala d'obres surrealistes, amb el terra negre i les parets còncaves i de [[cautxú]], en les que hi ~~havien~~havia uns suports de fusta que sostenien els quadres i que feien que l'espectador pogués girar l'obra per veure-la des de diversos punts de vista. Una segona sala destinada a l'art [[cubisme\|cubista]] i a l'art [[expressionisme\|expressionista]], on Peggy tenia el seu despatx. La part cubista estava caracteritzada per una cortina de lona de color blau que anava des del terra al sostre, i que feien diverses corbes a la sala. El terra estava pintat de color turquesa, fent conjunt amb les parets. L'altra sala, anomenada ''La Galeria de la llum'', un espai que doanava al carrer i que estava concebut per les exposicions temporals. En el passadís, ''La Galeria Cinetica'', Peggy va col·locar una roda on s'hi exposaven obres de Klee que es posava en moviment automàticament quan la gent pesava pel davant, a part d'aquest muntatge, també hi havia un per veure l'obra de Duchamp, una obra que s'havia de veure per un forat a la paret i donar voltes manualment a una roda petita en forma d'aranya. Totes aquestes obres van suposar que Peggy trenqués el seu matrimoni amb Ernst, encara que van seguir en contacte degut a que el primer secretari de la galeria va ser el fill d'aquest, Jimmy Ernst. La primera exposició va estar dedicada a la seva col·lecció, on hi havia una gran quantitat d'obres de Max Ernst, qui va formar un gran escàndol en veure que estaven sense emmarcar. Gràcies a aquesta exposició van tenir molta publicitat, van sortir fotografies en gairebé totes les revistes. La segona mostra va estar dedicada a les obres de [[Laurence Vail]], [[Joseph Cornell]] i la ''valise'' de [[Marcel Duchamp]], una maleta petita on hi havia una reproducció de totes les seves obres. La següent exposició va ser una mostra dedicada a les dones, entre les que hi havia [[Dorothea Tanning]], que imitava la pintura de Max Ernst, o la pintora [[Gypsy Rose Lee]]. Aquesta exposició va ser la primera en els Estats Units en dedicar-se completament a dones artistes i va suposar l'inici del reconeixement de les dones artistes al mateix nivell que els homes. Durant aquesta primera temporada també van tenir lloc exposicions retrospectives d'artistes com [[Jean Hélion]], o mostres monogràfiques com les de De Chirico, [[Jean Arp\|Arp]], [[Giacometti]]... i una gran quantitat d'exposicions col·lectives, d'altres artistes desconeguts i de salons de primavera.

Peggy Guggenheim: diferència entre les revisions