A causa del prestigi i influència de la Revolució a Rússia, molts països que durant el [[segle XX]] van buscar un model alternatiu al sistema de [[mercat]] van seguir els passos de l'URSS, tant política com econòmicament.
Després de la mort de Stalin en [[1953]], el seu successor [[Nikita JrushchovKhrusxov]] va repudiar les seues polítiques, va condemnar el [[culte a la personalitat]] de Stalin en el seu [[discurs secret]] del [[XX Congrés del PCUS|XX Congrés del Partit]] en [[1956]], i va instituir un procés de desestalinització i [[liberalització]] (dins del mateix marc polític), la tesi reformista del trànsit per la via pacífica al socialisme i la coexistència amb l'imperialisme. En conseqüència molts dels partits comunistes de tot el món que havien mostrat el seu suport a Stalin, van adoptar les posicions reformistes moderades de JrushchovKhrusxov, amb major o menor grat. Les excepcions per part de països [[socialisme|socialistes]] van ser la [[República Popular de Xina]] i la [[Albània|República Popular d'Albània]], governades per [[Mao Zedong]] i [[Enver Hoxha]] respectivament, països que van arribar a tallar les relacions amb la resta de països del Bloc De l'Est en els [[anys 1960]]. Xina va seguir la ideologia maoista; Albània va rebutjar la condemna del XX Congrés, i va declarar la seua fidelitat al govern de Stalin. En este moment es va passar a diferenciar entre distints grups de partits comunistes: ''prosoviètics'', ''proalbanesos'' o ''hoxhaïstes'', i [[maoisme|maoistes]] o ''proxinesos''.
