Safa Giray: diferència entre les revisions

La població va jurar lleialtat al nou khan i amb contingents de [[txuvatxos]] i [[xeremissos]] es va preparar per la resistència. Els russos van avançar pel [[Volga]] i van arribar a l'illa de Gostinoi el [[7 de juliol]] de [[1525]] on van romandre 20 dies esperant a la cavalleria. Shah Ali mentre recomanava al jove khan de retornar a casa a Crimea. Uns russos mercenaris van cremar les muralles de fusta de Kazan, però els generals russos van estar lents i al no atacar immediatament van donar temps a la seva reconstrucció. El [[28 de juliol]] els russos van establir el seu campament a Kazanka on van esperar una oportunitat durant 20 dies, però foren inquietats pels xeremisses i van devastar les rodalies del camp interceptant les comunicacions; Ivan Paletzki va anar amb vaixells a portar provisions però complida la tasca va retornar; un altre contingent amb la mateixa finalitat fou aniquilat pels xeremisses i de 500 només se'n van salvar 9. Paletzki va retornar però fou sorprès pels xeremisses que van tallar el riu amb obstacles i van haver d'abandonar 90 petits vaixells. Finalment Paletzki es va retirar i encara fou derrotat altre cop i pocs dels seus homes es van salvar. La cavalleria que anava al rescat va xocar amb tàtar i xeremisses al creuar el Viega, afluent del Volga, però els va derrotar i va poder reunir-se amb l'exèrcit principal. Amb aquest reforç els russos van assetjar Kazan ([[15 d'agost]]) i en les escaramusses els tàtars van portar la millor part; els russos van començar el bombardeig; els lituans i alemanys mercenaris volien assaltar però els generals eren massa prudents i esperaven reduir a la ciutat per gana o per cansament i van entrar en negociacions. Es va acordar una treva i els generals russos, convenientment subornats, i també per l'intent de [[deserció militar|deserció]] d'un savoià amb el seu canó (havia estat subornat i van suposar que altres també ho estaven i ferien el mateix), van aixecar el setge i es van retirar. Les malalties i algunes baixes al camps rus van deixar el contingent reduït a la meitat. Ivan Belski, el principal comandant va caure en desgracia però més tard fou perdonat i els enviats de Kazan van anar a [[Moscou]] a tractar de la pau.

 

 

Salomònia, l'esposa de [[Basili III de Moscou]], amb la que es va casar quan tenia 25 anys en certa manera per imposició del seu pare [[Ivan III el Gran]] (que el va deixar triar entre 1500 dones russes) i era filla d'un obscur oficial de nom Yuri Saburof, descendent d'un emigrant tàtar de nom Munachet, no havia tingut fills i el gran príncep va decidir ingressar-la en un monestir a Suzdal. Encara que enclaustrada, als ull de l'església seguia sent la seva dona i va demanar ajut al metropolità Daniel. Basili III es va casar amb Elena, filla del refugiat Basili Glinski. Basili III va procedir a un canvi estètic per aparentar ser més jove i es va afaitar la barba. Va tractar d'anul·lar el matrimoni, cosa que el Papa li va oferir a canvi d'una croada contra els turcs i la unió de les esglésies, però Basili va donar llargues de manera cortès. Mentre l'emperador Maximilià havia mort i l'havia succeït [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. El ambaixador austríac fou el famós baró Herberstein, autor d'una descripció de [[Moscòvia]]. La treva amb Segimon de Polònia va seguir amb alguns incidents. Després de la campanya de 1525 els ambaixadors tàtars van arribar a Moscou i es va acordar la pau que va durar uns anys.

Els mirzes, ughlans i notables revolucionaris volien que fos nomenat Jan Ali (que havia estat khan de Kasimov), germà de Shah Ali, ja que temien la venjança d'aquest, i finalment Basili III hi va accedir i [[Jan Ali]] va ocupar el càrrec (1532).

 

 

El tàtars van seguir fent atacs a la frontera russa. El general Zassekin va morir en lluita contra ells entre [[Galitch]] i [[Kostroma]], i el gener de 1537, Safa Girai personalment es va acostar a [[Murom]] i va cremar les rodalies però es va retirar a l'arribada de forces russes. Safa Giray tenia el suport del seu oncle [[Sahib I Girai]], ara khan de Crimea, que el 1538 va amenaçar als russos amb la seva venjança si seguien la guerra. Finalment Safa Giray es va reconèixer com a vassall rus i es va ajustar la pau (1538).

Safa Girai va governar amb punt de ferro. Seixanta-sis mirzas i prínceps fidels a Shah Ali, van fugir i es van refugiar a Rússia; els xeremisses van informar al gran príncep que estaven llestos per ajudar als russos en un atac; però era hivern i les mesures es van posposar; només un petit cos d'exèrcit manat pel príncep Alexander Gorbaty fou enviat a reunir-se amb els xeremisses i va devastar algunes zones del khanat.

 

 

Safa Girai no va viure gaire temps més; el març de [[1549]] va morir a causa d'un cop que es va donar al caure quan anava borratxo. Un fill de nom [[Utamish Khan]] fou posat al tron pels notables.