Viquipèdia

Guerra de desgast: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Quinzena de la qualitat
+ ref
Línia 12:
| escenari =
| casus =
| resultat = Israel controla la [[Península del Sinaí]] <br>Victòria israeliana al front jordà
| estatus =
| mapa =
| coordenades = {{coord|29|30|N|33|50|E||display=inline,title}}
|bàndol1={{bandera|Israel}} [[Israel]]
|bàndol2={{bandera|Egipte}} [[Egipte]] <br>[[Fitxer:Flag of the Soviet Union.svg|25px|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]<ref name=Pollack/> <br>[[Fitxer:Flag of Jordan.svg|25px|Organització per a l'Alliberament de Palestina]] [[Jordània]] <br>[[Fitxer:Flag of Palestine.svg|25px|Palestina]] [[Organització per a l'Alliberament de Palestina|OAP]]
| general1 =
| general2 =
Línia 33:
''«Si l'enemic té èxit a infligir-nos 50.000 morts en aquesta campanya, podrem anar a lluitar, perquè tenim reservistes suficients. Si tenim èxit a infligir-los 10.000 morts, inevitablement es trobaran obligats a parar de lluitar, perquè ells no tenen reservistes.»''
 
Les [[Forces de Defensa d'Israel]] ( FDI ) van obtenir una victòria sense precedent derrotant a l'exèrcit egipci el 1967 a la [[Guerra dels Sis Dies]], capturant la [[Península del Sinaí]], fins al [[Canal de Suez]] , quedant en mans d'Israel. L'exèrcit d'Egipte, el més poderós del món àrab, havia estat derrotat, però també havia estati humiliat., Unaquedant fortaamb sensació d'humiliació i d'anhel de [[venjança]] era present. Els xocs esporàdics ocorrien al llarg de la línia d'alto el foc i el [[destructor]] israelià ''Eilat'' va ser enfonsat pels vaixells egipcis amb un [[míssil]], a l'octubre de 1967. L'[[ONU]] i els dos països van intentar trobar una solució diplomàtica al conflicte amb la ''Jarring Mission'' i el ''Pla Rogers'' al conflicte inútilment. La Resolució 242 del [[Consell de Seguretat]] de l'ONU va ser creada el 22 novembre 1967 sol·licitant la retirada israeliana a canvi de [[pau]]. No obstant això, els esforços diplomàtics no van poder produir cap resultat. El president Nasser, tenia clar que allò que va ser près per la força calia ser restaurat per la força.
 
Gràcies al significatiu suport d'[[armament]] del seu aliat, la [[Unió Soviètica]],<ref name=Pollack>{{Ref-llibre |cognom=Pollack |nom=Kenneth, M. |títol=Arabs at War: Military Effectiveness |url= |llengua=anglès |editorial=University of Nebraska Press |data=2002 |pàgines=93–94, 96 |isbn=}}</ref> Egipte va poder recuperar-se de les seves pèrdues materials de la [[Guerra dels Sis Dies]] més ràpidament del que [[Israel]] esperava. També, centenars de consellers militars soviètics van ingressar al país. La seva presència, juntament amb pilots i naus soviètiques, va amenaçar amb estendre el conflicte a una confrontació Est-Oest.
 
== Ofensiva egipcia ==
Línia 59:
 
== Final de la Guerra ==
TotsAmbdos dos costatsbàndols consideraven el final de la Guerra de desgast com una victòria. A [[Egipte]], la guerra va ser considerada com una victòria perquè a diferència de les tres guerres anteriors, el 1948, 1956 i 1967 a on havien estat derrotats enfront d'[[Israel]]. Aquesta vegada el seu [[exèrcit]] s'havia mantingut ferm. Del costat israelià es considerava que havien contingut l'ofensiva egípcia i van pensar que Egipte no podia derrotar totalment a [[Israel]] en una guerra convencional. Per la seva part el President [[Ànwar el-Sadat]] va començar gairebé immediatament a planejar la [[Guerra de Yom Kipur]], que tindria lloc tres anys després.▼
Durant la guerra van morir 1424 soldats israelians i altres 3000 van ser ferits. La Força Aèria Israeliana va perdre 14 avions. Extraoficialment les baixes publicades del costat egipci, però l'historiador israelià Benny Morris sosté que van morir prop de 10.000 soldats i civils egipcis, i que van ser eliminats 98 avions (segons estadístiques de les FDI).
 
A jordània s'inicià el [[Setembre Negre de Jordània]] en 1970, en el qual s'enfrontaren militants d'organitzacions palestines contra l'exèrcit de Jordània i que finalitzà el [[juliol]] de 1971 amb l'expulsió de l'OAP al [[Líban]].<ref>{{cite book |authorlink=Joseph Massad |last=Massad |first=Joseph Andoni |year=2001 |title=Colonial Effects: The Making of National Identity in Jordan |location=New York |publisher=Columbia University Press |page=342 |isbn=0-231-12323-X }}</ref>
▲Tots dos costats consideraven el final de la Guerra de desgast com una victòria. A [[Egipte]], la guerra va ser considerada com una victòria perquè a diferència de les tres guerres anteriors, el 1948, 1956 i 1967 a on havien estat derrotats enfront d'[[Israel]]. Aquesta vegada el seu [[exèrcit]] s'havia mantingut ferm. Del costat israelià es considerava que havien contingut l'ofensiva egípcia i van pensar que Egipte no podia derrotar totalment a [[Israel]] en una guerra convencional. Per la seva part el President [[Ànwar el-Sadat]] va començar gairebé immediatament a planejar la [[Guerra de Yom Kipur]] que tindria lloc tres anys després.
 
== Referències ==
{{cal militar}}
{{referències}}
 
{{ORDENA:Guerra De Desgast 1967-1970}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_desgast»