Medi interestel·lar: diferència entre les revisions

m
LanguageTool: correcció d'errors ortogràfics
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-el primer en +el primer a ))
m (LanguageTool: correcció d'errors ortogràfics)
Abans de la formulació de la teoria electromagnètica moderna, els primers [[físic]]s postul·laren que un [[èter luminífer]] invisible era el mitjà de propagació de les ones luminoses. S'assumia que aquest èter arribava a l'espai interestel·lar, com [[R. H. Patterson]] escrigué el [[1862]]: "Aquest flux causa una pertorbació, o moció vibratòria, en l'[[èter]] que omple els espais interestel·lars".
 
L'aparició de noves tècniques fotogràfiques permeté a [[Edward Barnard]] produir les primeres imatges de [[nebulosa fosca|nebuloses fosques]], perfilades contra el camp estel·lar, mentre que la primera detecció de matèria freda difusa a l'espai interestel·lar fou feta per [[Johannes Hartmann]] el [[1904]] per mitjà de l'[[espectre d'absorció|espectroscòpia de la línia d'absorció]]. En aquest estudi històricahistòric de l'espectre i l'òrbita de [[Delta Orionis]], Hartmann observà la llum provinent d'aquest estel i s'adonà que una part d'aquesta llum era absorbida abans d'arribar a la [[Terra]]. Hartmann informà que l'absorció de la línia "K" del [[calci]] apareixia "extraordinàriament feble, però quasi perfectament abrupta", així com el "resultat bastant sorprenent que la línia de calci a 3.934 [[àngstrom]]s no sofreix els mateixos desplaçaments periòdics de les línies causats per la moció orbital de l'estel [[espectroscòpic binari]]". La naturalesa estàtica d'aquesta línia menà Hartmann a concloure que el gas que absorbia la llum no es trobava a l'atmosfera de Delta Orionis, sinó en un núvol aïllat de matèria que es trobava en algun indret de la línia de mira vers aquest estel. Aquest descobriment llança l'estudi del MIE.
 
 
7.596

modificacions