Tetuan: diferència entre les revisions

El 1286 el sultà marínida va fundar la ''kasaba'' i una mesquita, però no se sap si la fortalesa fou una nova fundació o una restauració. El [[21 de juny]] de [[1308]] el sultà Abu-Thàbit Àmir ibn Yússuf va fundar un camp fortificat anomenat al-Afrag, per lluitar contra els [[dinastia nassarita|nàsrides]] de [[Regne de Granada|Granada]] que havien ocupat Ceuta. Després de la caiguda d'aquesta a mans dels portuguesos el 1415 va tornar a tenir un paper principalment militar. El cronista portuguès Azurara afirma que els portuguesos van desmantellar el 1437 les fortificacions de Tittawin i la ciutat va quedar abandonada i va restar deserta fins a 1484/1485.

 

 

La prosperitat iniciada al segle XVII va seguir el segle XVIII. D'aquest període són la majoria dels monuments de la ciutat; es treballava el lli, el cotó, la seda, l'or, la plata, els curtits, les babutxes, la ceràmica, el armament, i altres, el que va donar reputació a la ciutat en tot el Marroc. A final del segle XVIII va començar la crisis. Els diplomàtics europeus establerts allí van començar a marxar cap a [[Tànger]]. La fundació de [[Mogador]] la va acabar de arruïnar; la població es va revoltar el 1821-1822. El bombardeig de Tànger de 1844 va iniciar el camí cap al final de la sobirania del sultanat. El 1860 la guerra amb Espanya (anomenada Guerra de Tetuan o [[Guerra d'Àfrica]]) amb la victòria de les tropes catalanes del general [[Joan Prim]] al [[Batalla de Wad Ras|Wad Ras]], va suposar l'ocupació de Tetuan que va durar 27 mesos, fins el [[2 de maig]] de [[1862]]. Van seguir disturbis contra els jueus acusats de cooperar amb els catalans; la comunitat (un 10% de la població) va marxar cap a Tànger o a Gibraltar; els comerciants musulmans van abandonar la ciutat cap als ports atlàntics; l'artesanat s'enfonsa al no poder resistir la competència de productes fets a les fabriques d'Europa; la sericultura desaparegué.