Inversió tèrmica: diferència entre les revisions

El fenomen de la inversió tèrmica és el responsable de que l'aire calent (menys dens) no tingui aquesta tendència a pujar, per tant una situació de inversió tèrmica pot provocar que la contaminació de l'[[aire]], com el [[boirum]], quedi atrapada a prop del sòl, amb efectes nocius per la salut. La inversió tèrmica també pot aturar el fenomen de la [[convecció]], actuant com una capa aïllant. Si per algun motiu aquesta capa es trenca, la convecció de qualsevol humitat present pot ocasionar violents temporals.[²]

Un concepte important per estudiar la difusió dels contaminants és l'estabilitat atmosfèrica. En l'atmosfera l'estabilitat ve marcada en gran mesura per, elpel gradient real de temperatures en comparació amb el gradient adiabàtic, i aquesta determina la possibilitat del moviment vertical de contaminants.

Si es considera un petit volum de gas desplaçant-se cap amunt en el si de l'aire, està clar que es veurà sotmès gradualment a pressions menors, el que causa la seva expansió i posterior refredament. Si alen arribar a una posició aquest gas continua estant més calent que l'aire que l'envolta, continuarà pujant. Pel contrari, si està més fred que l'aire que l'envolta, tendirà a baixar. Quan la temperatura de l'atmosfera descendeix amb l'alçada més ràpidament que el gradient adiabàtic el volum de gas considerat tendirà a seguir pujant, ja que la seva temperatura serà major que la de l'aire que l'envolti. En aquest cas es parla d''''atmosfera inestable'''. Pel contrari, quan la temperatura de l'atmosfera varia amb l'alçada menys ràpidament que el gradient adiabàtic, el volum de gas en ascendir es trobarà envoltat d'aire a una temperatura major de la seva, pel que no podrà seguir pujant sinó que tornarà a la seva posició inicial. En aquest cas es diu que ens trobem en una situació d''''atmosfera estable'''. Quan la temperatura de l'aire descendeix amb l'alçada segons el gradient adiabàtic direm que ens trobem amb una '''atmosfera neutra'''.

3. En les zones muntanyoses, que en les hores centrals del dia adquireixen una temperatura més elevada que l'aire que es troba al seu mateix nivell, provoca un escalfament de l'aire en contacte amb la muntanya, el qual s'eleva i provoca una brisa des de la vall cap a la muntanya. Per les nits, el refredament més ràpid de la muntanya serà la causa de que la brisa circuli en sentit contrari.

Quan la velocitat del vent baixa a conseqüència de la inversió, els gasos emesos pels pels motors dels automòbils i altres contaminants no es dispersen i s'arriben a adquirir concentracions elevades, sobretot a les zones més poblades com, [[Atenes]],[[ Tokio]], [[Houston]], [[São Paulo]], [[Nova York]], [[Milà]], [[ Bombai]], [[Pekín]], [[Singapur]], [[Los Angeles]], [[Londres]], [[Santiago de Xile]], [[San Diego]] i a la [[Ciutat de Mèxic]]. El fenomen també passa en petites ciutats com ara [[Oslo]] ([[Noruega]]), [[Praga]] ([[República Txeca]]) i [[Ljubljana]] ([[Eslovènia]]), les quals estan envoltades de muntanyes i turons. Sota la situació d'inversió tèrmica l'aire contaminat pot produir problemes respiratoris a la població.[²]