Barri d'Horta: diferència entre les revisions

Habitada per nobles i mercaders des de el segle XIV, Horta creix al voltant del [[monestir de la Vall d'Hebron]]. El seu període d'esplendor va arribar fins a finals del [[segle XVII]]. Es troba documentat per primer cop el [[965]], on s'esmenta la vall d'Horta. Antigament el barri fou el nucli principal del municipi independent d'Horta que corresponia méssi fa o menysno fa a l'actual districte d'[[Horta-Guinardó]].

El creixement entre el [[segle XVI]] i [[segle XX]] fou a causa de l'abundància d'aigua que feuféu possible la instal·lació de nombroses bugaderies,. laLa prosperitat de la zona també va créixer quan hi va arribar el [[tramvia]] l'any [[1901]]. A la dècada de [[1960]] va arribar el metro ([[línia 5 del Metro de Barcelona|L5]]) a la plaça d'Eivissa, l'[[estació d'Horta]].

Encara ess'hi manté l'estructura del nucli antic al voltant de la [[Plaça d'Eivissa]] i té un eixample residencial. Al barri també s'hi trobaha el [[Parc del Laberint d'Horta]], que és el jardí més antic que es conserva aen tota la ciutat. És un jardí de tipus [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es va començar el [[1794]] en una finca dels [[marquès d'Alfarràs|marquesos d'Alfarràs]]. A la vora del parc hi ha el [[velòdrom d'Horta]], on s'hies disputaren algunes proves pelsdels [[Jocs Olímpics de Barcelona]] de [[1992]].

L'Horta actual era fins el 1904 el municipi independent de [[Sant Joan d'Horta]], a uns 6 quilòmetres de la Barcelona antiga. Era i situadasituat en la vall compresa entre el vessant barceloní de la [[serra de Collserola]] i els [[turó de la Peira|turons de la Peira]], per una banda, i la [[turó de la Rovira (Barcelona)|Rovira]], [[el Carmel]] i la [[Creueta del Coll]], per l'altra.

Aquell municipi era més extens que el territori d'ara. Arribava fins a [[Vallcarca i els Penitents|Vallcarca]], llindanttocant amb [[Sant Gervasi de Cassoles]] (també municipi independent), i amb [[Cerdanyola del Vallès]] per l'altra banda. I tot el territori dels barris actuals de [[Sant Genís dels Agudells]], [[Montbau]], la [[Vall d'Hebron]] i gran part del Carmel. L'origen del municipi era la [[parròquia de Sant Joan d'Horta]], inicialment sufragània de [[Sant Genís dels Agudells]], però esdevinguda parròquia a part a l'inici del [[segle XIII]] es va constituir en parròquia a part.

Horta ha estat sempre rica en [[aigua]] i per això era un nucli rural ja des d'època romana. Com que el conreu de la terra ha estat l'activitat principal, d'aquí ve la gran proliferació de masies[[mas]]ies (més de cinquanta), moltes desaparegudes.

Horta també ha estat lloc d'estiueig per a la gent de Barcelona., de tal manera Ique moltes masies i cases de pagès es van transformar en cases senyorials, algunes de categoria i dimensions considerables, com els jardins i el [[palau del marquès d'Alfarràs]] (Laberint d'Horta), la [[Granja Vella]] ([[Seminari de Martí-Codolar]]) o [[can Gallart]] (el [[Palau de les Heures]]).

El fet de tenir una gran abundància d'aigua va propiciar que ess'hi desenvolupessin indústries que laen necessitaven:. fàbriquesHi d'adobhavia de pells,[[adoberia|adoberies]] lade méspell gran i important va ser-com [[can Fontaner]];, que fou la indústriamés casolanagran dei laimportant-, [[bugaderia|bugaderies]];, la fàbrica de [[midó]] de la família Oliver (la torre d'aigua del carrer Cartellà hi pertanyia);, [[bòbila|bòbiles]], o fàbriques de totxosetc. També hi proliferaven molts oficis relacionats amb l'aigua: aiguaders, pouataires i tots els oficis ja desapareguts relacionats amb l'adob de la pell: assaonadors, blanquers, pellaires, etc.<ref>[http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/4-presentacio.shtml Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó]</ref>

AquestActualment aquest entorn és un espai únic a Horta en l'actualitat, però era un estil de vivendesd'habitatges que també es trobava aen d'altres indrets: les cases del torrent de Carabassa, les de can Travi.., etc. desaparegudes per remodelacions urbanístiques modernes.

Tenen L'aigua abundant provinent dels pous que téde cada casa i era l'element imprescindible per rentar la roba en els safareigs que encara ess'hi conserven. Sovint se les anomena com les cases de les bugaderes; tanmateix, peròla majoria de les dones que feien de bugaderes, la majoria no s'hi dedicaven exclusivament, sinó que -a més a més de tota la feina quepròpia ja era inherent ende les dones de l'època,- rentaven roba aliena a casa seva, en aquest cas en els seus propis safareigs, per obtenir un ingrés complementari per a la família. A Horta va existir una indústria casolana, no per això menys important, de rentar roba de la gent que es podia permetre pagar la feina que, en el cas de Barcelona, no podien fer a casa per manca d'espai i d'aigua. Està documentat que desd'ençà de començaments del [[segle XVII]] fins ben entrat el segle [[XX]] moltabona part de la roba de gent benestant de Barcelona es rentava a Horta. Recollien la roba bruta elsel dilluns i la tornaven neta elsel dissabtesdissabte.

La carretera d'Horta a Barcelona era el recorregut que feien les bugaderes fins a Barcelona entrant pel Portal Nou. Encara existeix un camí per sota dels horts de les cases del carrer d'Aiguafreda que en deien el camí de Barcelona i era per on passaven persones i carruatges per anar a buscarcercar la carretera d'Horta a Barcelona, tenint en compte que per sota passava el torrent de Carabassa.<ref>[http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/4-2.shtml Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó]</ref>