Ixíon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Afegida referència MNP.
Línia 1:
[[Fitxer:Ixion.jpg|thumb|300px|right|'''''Ixíon''''', de [[Josep de Ribera]].<ref name="MNP">{{citar web |url=https://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/ixion-1/ |títol= Galería online - Ixión |obra= [[Josep de Ribera]] |editor= [[Museo Nacional del Prado]] |consulta=26/12/2013 |data= |llengua=castellà}}</ref>]]
 
Segons la [[mitologia grega]], '''Ixíon''' fou un [[rei]] dels [[làpites]], [[fill]] de [[Flègias]].
Línia 7:
No va voler donar al seu [[sogre]] el dot que li havia promès i, per alliberar-se del compromís, el matà llançant-lo a un [[fogar]]. Ningú no el volia purificar del seu [[crim]] fins que, amb aparença de penediment, acudí a [[Zeus]], que el prengué sota la seua protecció, el portà a l'[[Olimp (mitologia)|Olimp]] i li concedí el do de la [[immortalitat]]. Però Ixíon traí la confiança del [[déu]] fent propostes indecents a [[Hera]]. Assabentat d'això, Zeus va prendre un [[núvol]] ([[Nèfele (nimfa)|Nèfele]]) que havia modelat amb les formes d'[[Hera]] i el portà al jaç d'Ixíon, que caigué en el parany. De la seua unió amb el núvol, s'originà el poble dels [[Centaure (mitologia)|centaure]]s. Davant aquesta nova deslleialtat, [[Zeus]] el va precipitar al [[Tàrtar]], on el féu lligar a una [[roda]] que gira sense parar.
 
== BibliografiaReferències ==
{{Commonscat|Ixion}}
 
{{Referències|<ref name="Mitologia">{{ref-llibre
 
| cognom = Parramon i Blasco
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1997]]. ISBN 84-297-4146-1, plana 127.
| nom = Jordi
 
| títol = Diccionari de la mitologia grega i romana
| editorial = [[Edicions 62]], Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209.
| any = [[octubre]] del [[1997]]
| isbn = 84-297-4146-1
|pàgines=p.127
|llengua=català}}</ref>}}
 
{{ORDENA:Ixion}}