Xulilla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Bot estandarditza les plantilles de referències
Línia 45:
Fins al moment no han aparegut vestigis corresponents a aqueixos segles foscs després de la desaparició de l'[[imperi Romà]].
 
El [[castell de Xulilla]] dominar el seu territori<ref name=sapiens>{{Citar ref-publicació | cognom =Maceda| nom = Víctor | article = Un fort sobre el Túria | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 68 | data = juny 2008 | pàgines = p. 57 |issn = 1695-2014}}</ref> i així mateix en la baronia del [[segle XIII]]. La relació castell-riu estableix l'eix domèstic dels habitants de les alqueries d'època islàmica, originant-se, si no ho va anar ja en època romana, el sistema de regadiu de la vall a partir de l'assut del Salt (el "Charco Azul", "Clot Blau" en [[valencià]]).
 
En [[1238]] i després de la conquesta de la ciutat de [[València]], també entra a formar part del món occidental cristià. Encara que ja abans [[Zayd Abu Zayd]] havia lliurat el castell i la vila, amb altres territoris, a l'Església de Sogorb en [[1236]]. En [[1248]], el rei en [[Jaume I]] dóna a Pere Escrivá de forma vitalícia "''castrum et villam de Xulella''". Aquest cavaller que procedia de [[Narbona]] era també senyor de [[Xàtiva]] i [[Gandia]]. En els anys següents el castell i terme és utilitzat com pagament per diferents serveis a la Corona.