Revisió del 02:32, 26 des 2013 modifica 213.97.253.207 (discussió) →‎Monuments religiosos Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 05:30, 26 des 2013 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Bot estandarditza les plantilles de referències Edició següent →
Línia 45: Fins al moment no han aparegut vestigis corresponents a aqueixos segles foscs després de la desaparició de l'[[imperi Romà]]. El [[castell de Xulilla]] dominar el seu territori<ref name=sapiens>{{~~Citar~~ ref-publicació \| cognom =Maceda\| nom = Víctor \| article = Un fort sobre el Túria \| publicació = [[Sàpiens]] \| lloc = Barcelona \| exemplar = núm. 68 \| data = juny 2008 \| pàgines = p. 57 \|issn = 1695-2014}}</ref> i així mateix en la baronia del [[segle XIII]]. La relació castell-riu estableix l'eix domèstic dels habitants de les alqueries d'època islàmica, originant-se, si no ho va anar ja en època romana, el sistema de regadiu de la vall a partir de l'assut del Salt (el "Charco Azul", "Clot Blau" en [[valencià]]). En [[1238]] i després de la conquesta de la ciutat de [[València]], també entra a formar part del món occidental cristià. Encara que ja abans [[Zayd Abu Zayd]] havia lliurat el castell i la vila, amb altres territoris, a l'Església de Sogorb en [[1236]]. En [[1248]], el rei en [[Jaume I]] dóna a Pere Escrivá de forma vitalícia "''castrum et villam de Xulella''". Aquest cavaller que procedia de [[Narbona]] era també senyor de [[Xàtiva]] i [[Gandia]]. En els anys següents el castell i terme és utilitzat com pagament per diferents serveis a la Corona.

Xulilla: diferència entre les revisions