Diferència entre revisions de la pàgina «Jaume III d'Escòcia»

m
enllaç
m (enllaç)
Va tenir tendències pacifistes, i així aconseguiria de [[Noruega]] la cesió definitiva dels drets sobre les illes [[Orkney]] el [[1468]] i sobre les [[Shetland]] el [[1472]], mercè el seu matrimoni amb Margarida, filla de [[Cristià I de Dinamarca]] i Noruega. La seva minoria fou dirigida fins el 1465 pel bisbe Kennedy contra la seva mare Maria de Gueldres, qui aconseguí el 1461 reconquerir [[Roxburgh]] i [[Berwick]] i el 1463 una treva de 15 anys amb ales anglesos, però més tard sir [[Alexander Boyd]], senyor del castell d’Edimburg, va segrestar el rei infant i aconseguí que el nomenés canceller i casar la seva germana amb el seu fill gran, el comte d’Arran; però el 1469 va caure en desgràcia per una conjura de nobles.
 
Les seves tendències pacifistes foren contestades per les intrigues del duc d’Albany i la revolta del seu propi fill. El 1472 el papa [[SixteSixt IV]] va elevar St Andrews a la categoria d’arquebisbat, amb 12 metropolitans sufraganis llevat [[Galloway]], que dependia de York, i les Illes, que dependien de [[Trondheim]], la qual cosa significava la independència eclesiàstica escocesa, i més quan el [[1492]] [[Glasgow]] també esdevé arquebisbat. El 1474 signà un tractat amb [[Anglaterra]], que li va permetre el 1476 de sotmetre el comtat de Ross (Illes). Des del 1482, endemés, es produiren turbulències entre el rei i alguns nobles com els ducs d’Albany i el comte d’[[Angus]], [[Archibald Douglas]]. Finalment, va morir a Sauchieburn després de ser vençut en batalla contra els anglesos.
 
{{Inicia taula}}
121.102

modificacions