Primera carta de Joan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 53 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q131101
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:John the Evangelist.jpg|thumb|Sant Joan Evangelista segons [[Domenichino]]]]
La '''Primera Epístola de Joan''' és un llibre del [[Nou Testament]], i la quarta epístola general o catòlica. Escrita a la ciutat d'[[Efes]] -no obstant això, hi ha altres llocs possibles Antioquia de Síria i Alexandria- vers l'any [[85]]-[[90110]],<ref>J.O. Tuñí, «Las Cartas de Juan», a ''Escritos joánicos y carta católicas'', 206.</ref> s'ha atribuït tradicionalment al mateix autor de l'[[Evangeli segons Joan]] i, les altres dues epístoles joanines i el llibre de l'Apocalipsi.
 
L'epístola, dirigida als cristians en general, no és exactament una carta -no hi ha remitent, destinatari ni salutacions finals-, sinó un sermó escrit per combatre les heretgies que proclamaven que [[Jesús]] no s'havia encarnat i que sols havia vingut en esperit. Afirma que "Déu és amor", i proclama el doble manament de la fe en Crist i l'amor fratern.<ref> [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0024251 Enciclopèdia Catalana: ''Epístola''] (accés el 17-1-09)</ref> També determina com els cristians han de distingir els mestres veritables: per la seva ètica, la proclamació de la natura humana de Jesús, i pel seu amor. El context polèmic de la carta -el conflicte entre la comunitat i el grup dissident que nega la humanitat de Jesús- ens fa pensar en un ambient de finals del segle I.
 
==Autoria==
{{Escrits Joànics}}
La visió majoritàriatradicional és que l'epístola va ser escrita per [[Sant Joan Evangelista]] -el deixeble de Jesús, Joan, el fill del Zebedeu-, probablement a Efes quan ja era d'edat avançada. El contingut, llenguatge i estil de l'epistola indiquen una autoria comuna entre l'autor i l'evangeli de Joan, així com de les altres dues epistoles que se li atribueixen. La identificació tradicional de l'evangelista Joan amb l'[[Sant Joan apòstol|apòstol Joan]] no és compartida pels estudiosos contemporanis. Se han postulat diferents autors, però sembla més prudent dir que l'autor resta en l'anonimat.<ref>J.O. Tuñí, ''El Evangelio es Jesús'', 53. Pius-Ramon Tragan, «Joan: el deixeble predilecte? Reflexions sobre l'autor del quart evangeli», a la revista ''Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya'' (n. 94 desembre de 2006). </ref>
 
L'epístola està escrita en un [[grec antic|grec]] correcte, tot i que bastant pobre: utilitza poques preposicions, repeteix la conjunció καὶ i evita construccions subordinades. Inclou alguns [[arameu|arameïsmes]].<ref>Cf. J. BONSIRVEN, "Les aramaïsmes de S. Jean l'Evangeliste?" a Revista ''Biblica'' 30 (1949), pp. 405-431.</ref>
 
==Objectiu==
 
==Contingut==
L'epístola especifica que el seu propòsit és que "la nostra joia sigui plena" (1.4) i perque no es caigui en el pecat (2.1) i s'aconsegueixi la vida eterna (5.13). Sembla que l'autor pretenia combatre les ensenyances herètiques que s'estaven escampant per Esglésies de l'Àsia Menor, que afirmaven que Jesús era la manifestació d'un esperit sense cos (4.2), i que la seva mort en creu no havia servit per expiar els pecats. En el text es rebaten totes aquestes afirmacions i s'equipara els que difonien aquestes idees amb l'Anticrist.
 
Una divisió plausible d'aquesta carta seria:
{{Cita|Estimats, no us fieu de tot esperit; més aviat proveu els esperits si són de Déu; perquè molts falsos profetes han aparegut en el món. Reconeixeu l'esperit de Déu en això: tot esperit que confessa que Jesucrist ha vingut en la carn és de Déu; i tot esperit que no confessa Jesús no és de Déu: és l'esperit de l'Anticrist, de qui heu sentit dir que ve, i ara ja és al món|1 Joan, 4 1-3}}
* 1,1-4 Pròleg
==Contingut==
* 1,5-5,12 L'amor de Déu i la fe en Jesús
* 5,13-21 Epíleg
 
{| class="bellataula"
Linha 81 ⟶ 82:
|Resum
|}
 
==Teologia==
 
L'epístola especifica que el seu propòsit és que "la nostra joia sigui plena" (1.4) i perque no es caigui en el pecat (2.1) i s'aconsegueixi la vida eterna (5.13). Sembla que l'autor pretenia combatre les ensenyances herètiques que s'estaven escampant per Esglésies de l'Àsia Menor, que afirmaven que Jesús era la manifestació d'un esperit sense cos (4.2), i que la seva mort en creu no havia servit per expiar els pecats. En el text es rebaten totes aquestes afirmacions i s'equipara els que difonien aquestes idees amb l'Anticrist.
 
{{Cita|Estimats, no us fieu de tot esperit; més aviat proveu els esperits si són de Déu; perquè molts falsos profetes han aparegut en el món. Reconeixeu l'esperit de Déu en això: tot esperit que confessa que Jesucrist ha vingut en la carn és de Déu; i tot esperit que no confessa Jesús no és de Déu: és l'esperit de l'Anticrist, de qui heu sentit dir que ve, i ara ja és al món|1 Joan, 4 1-3}}
 
Molts temes que llegim a l'Evangeli de Joan, tornen a aparèixer en aquesta carta: creure, estimar, confessar la fe en Jesús, viure com Jesús i subratlla de manera especial que cal fer com Jesús ens va ensenyar: és necessari estimar amb les obres (3,17-18) perquè no es pot estimar Déu sense estimar els germans (4,20).
 
== Notes i referències ==
{{referències|1}}
 
== Enllaços externs ==
Per fer una lectura de les citacions bíbliques de Jn que són esmentades en l'article podeu anar a la [http://www.bci.cat/index.php?llibre=53&capitol=1181&select=1/ Bíblia catalana. Traducció interconfessional.]
{{Bíblia}}