Irlanda celta: diferència entre les revisions

'''Irlanda celta''' o ''Irlanda gaèlica'', correspon a l'ordre polític establert a [[geografia d'Irlanda|l'illa d'Irlanda]] fins a la conclusió de la seva [[reconquesta Tudor d'Irlanda|reconquesta per part dels Tudor]]. Durant la major part d'aquest període, Irlanda va ser un mosaic de [[clan]]s i [[tribu]]s organitzades al voltant de quatre províncies històriques que competien contínuament pel control del territori i els recursos: [[Leinster]] (''{{lang|ga|Laighin}}''), [[Connacht]] (''{{lang |ga|Connachta}}''), [[Munster]] (''{{Lang|ga|An Mhumhain}}'') i [[Ulster]]. (''{{Lang|ga|Cúige Uladh}}'') Aquests petits regnes independents es denominaven «[[túath]]», i entre ells, destacaven Connacht i Ulster.<ref name="Eire">{{citar ref-web |url=http://www.natureduca.com/geog_paises_irlanda3.php |títol=Irlanda (o Eire) |dataaccés=19 de novembre de 2012 |nom=Asociación Española para la Cultura, el Arte y la Educación]]}}</ref> La seva principal activitat consistia en la ramaderia, encara que també practicaven l'agricultura.<ref name="Eire"/>

A la fi del [[segle XII]] es va produir la [[invasió normanda d'Irlanda|invasió normanda]], que situaria una part important de l'illa sota el control de la noblesa [[cambro-normand|cambro-normanda]]. Aquesta àrea controlada pels invasors rebria el nom de [[Senyoriu d'Irlanda]]. No obstant això, durant els segles següents, la Irlanda gaèlica recuperaria terreny, bé mitjançant la conquesta, o mitjançant l'[[més irlandesos que els mateixos irlandesos|assimilació cultural dels nouvinguts]]. A la fi del [[segle XV]], únicament una petita franja de terreny al voltant de [[Dublín]] (coneguda com «[[la Palissada]]») quedava fora de la influència gaèlica.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.bbc.co.uk/northernireland/ashorthistory/archive/topic45.shtml |títol=Irlanda del Nord — Una curta història |dataaccés=23 d'octubre de 2012 |idioma=anglès}}</ref>

En 1166, després de quedar-se sense la protecció del «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem]]» [[Muirchertach MacLochlainn]], el rei de [[Leinster]], [[Diarmait Mac Murchada]], va ser exiliat de l'illa per una confederació de forces irlandeses sota el nou «Rei Suprem», [[Ruaidrí Ua Conchobair|Ruaidhiri mac Tairrdelbach Ua Conchobair]]. Escapant primer a [[Bristol]] i després a [[Normandia]], Diarmait va obtenir el permís d'[[Enric II d'Anglaterra]] per usar els seus homes en la campanya de recuperació del seu regne.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.ebooksread.com/authors-eng/arthur-ua-clerigh/the-history-of-ireland-to-the-coming-of-henry-ii-hci/page-40-the-history-of-ireland-to-the-coming-of-henry-ii-hci.shtml|títol=The history of Ireland to the coming of Henry II |dataaccés=2 de novembre de 2012 |nom=Arthur Ua Clerigh |idioma=[[anglés]]}}</ref >El següent any ja havia n¡obtingut el favor i en 1169, les forces [[cambro-normand]]es, gal·leses i flamenques desembarcaven a l'illa, reprenent veloçment Leinster i les ciutats de [[Waterford]] i [[Dublín|Dubh Linn]]. El líder de l'exèrcit cambro-normand, [[Richard de Clare]], es va casar amb la filla de Diarmait, [[Aoife de Leinster|Aoife]], i va ser nomenat hereu del regne de Leinster. Això va causar la consternació d'Enric II, que no veia bé l'establiment d'un regne cambro-normand a Irlanda. Per això, va acordar visitar Leinster per establir la seva autoritat.

Enric va desembarcar en 1171, proclamant Waterford i [[Dublín|Dubh Linn]] ciutats reials.<ref>{{citar ref-web |url= http://www.newadvent.org/cathen/15642c.htm |títol=William the Conqueror |dataaccéso=12-01-2009 |autor=Dennis McCarthy |editorial=Robert Appleton Company |idioma=anglès}}</ref> El successor d'Adrià IV, [[Alexandre III (papa)|Alexandre III]], va ratificar la sobirania d'Enric d'Irlanda en [[1172]]. El [[Tractat de Windsor (1175)|Tractat de Windsor]] de 1175 entre Enric d'Anglaterra i [[Ruaidrí Ua Conchobair|Ruaidhirí]], mantenia Ruaidhirí com a «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» però especificava el govern d'Enric II a Leinster, Meath i Waterford. De totes maneres, una vegada que Diarmait i Richard de Clare van morir, Enric va tornar a Irlanda i Ruadhirí, no podent contenir als seus vassalls, va perdre ràpidament el control de l'illa.

Amb les institucions governamentals establertes,<ref>{{citar ref-web |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/fleischmann/archsuse03/notesirl2surrenderregrant.htm |títol =“Surrender and regrant” Agreement of 1541 |dataaccés =2 de novembre fr 2012 |idioma =[[anglès]]}}</ref> el següent pas va ser aconseguir el control efectiu dels territoris pertanyents al [[Regne d'Irlanda]]. Aquest procés va durar gairebé un segle i en ell es van alternar períodes de guerra i de pau entre les successives generacions d'administradors anglesos i nobles gaèlics i [[anglès vell|anglesos vells]]. Va caldre esperar fins als regnats de [[Elisabet I d'Anglaterra]] i [[Jaume I d'Anglaterra|Jaume I]] per contemplar una Irlanda sotmesa totalment a la corona.

*{{citar ref-llibre |editor=Duffy, Patrick J.; David Edwards; Elizabeth FitzPatrick |títol=Gaelic Ireland, c. 1250—c.1650: land, landlordship and settlement |any=2001 |lloc=Dublin |editorial=Four Courts Press}}

*{{citar ref-llibre |cognom=Fitzpatrick |nom=Elizabeth |títol=Royal inauguration in Gaelic Ireland c. 1100-1600: a cultural landscape study |col·lecció=Studies in Celtic History 22 |lloc=Woodbridge |editorial=Boydell |any=2004}}

*{{citar ref-llibre |cognom=Mooney |nom=Canice |títol=The Church in Gaelic Ireland, thirteenth to fifteenth centuries |lloc=Dublin |editorial=Gill and Macmillan |any=1969 |col·lecció=A History of Irish Catholicism 2/5}}

*{{citar ref-llibre |cognom=Nicholls |nom=Kenneth W. |títol=Gaelic and Gaelicised Ireland in the Middle Ages |any=2003 |edició=2nd |lloc=Dublin |editorial=Lilliput Press |origany=1972}}

*{{citar ref-llibre |cognom=Simms |nom=Katherine |títol= From kings to warlords: the changing political structure of Gaelic Ireland in the later Middle Ages |lloc=Woodbridge |editorial=Boydell |any=1987 |col·lecció=Studies in Celtic History 7 }}