Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: a cedit als georgians coma dot en el matrimon -> a cedit als georgians com a dot en el matrimon
 
==Dinastia kasrànida o kesrànida ==
A partir del segle XII la genealogia dels Xirvanxahs es un xic confosa. El nom de kasrànides o kesrànides es generalitza. Des de 1194 el xirvanxah ja no va reconèixer al sultà [[seljúcida]] com es veu a les monedes, però continuava proclamant la sobirania nominal del califa abbàssida. Però en realitat en aquest temps els Xirvanxahs van caure sota influència de [[Geòrgia]]. [[Giorgi III de Geòrgia]] (1156-1184), parent del xirvanxah, fou el seu aliat i el seu protector, especialment sobre Akhistan I (Akhsatan I) ibn Manushihr III al que va ajudar de manera decisiva en la victòria sobre una flota russa prop de [[Bakú]], i la reconquesta de [[Derbent]]; però més tard els georgians van incorporar els territoris de [[Shaki (Azerbaidjan) |Shakki]], [[Kabala]] i [[Mukan]] que pertanyien a Shirvan. A la primera meitat del segle XIII es produeix una situació confosa: Ibn al Athir esmenta a un sobirà de nom Rashid (el 1122); [[al-Nasawi]] esmenta a un altre de nom Faridun ibn Fariburz (1225) i al fill d'aquest Djalal al-Din Sultan Xah; però cap dels tres apareix a les monedes i en canvi si ho fa Fariburz ibn Faridun ibn Manushihr, i després Farrukhzad I ibn Manuixihr III i Kershasp o Garshasp I ibn Farrukhzad. En aquest temps va aparèixer a Shirvan el [[khwarizmxah]] [[Ala al-Din Muhammad]] que va exigir al xirvanxah un tribut de 100.000 dinars.<ref> que segons al-Nasawi és el que el xirvanxah pagava a Malik Xah I</ref> El xirvanxah va al·legar que no podia pagar i que una part del país estava en mans dels georgians i finalment el pagament es va reduir a la meitat i al no poder pagar encara fou rebaixat a 30.000. Ala al-Din va expulsar del districte de Gushtaspi (a la desembocadura del Kura i de l'Aras) als funcionaris del ''xirvanxah'' i va annexionar el territori a canvi de 200.000 dinars i la cessió al príncep Djalal al-Din Sultan Xah del Mukan que el seu pare Faridun ibn Fariburz havia cedit als georgians comacom a dot en el matrimoni del príncep amb una princesa georgiana filla de la reina [[Rusudan de Geòrgia]] (1223-1247).
 
Després de 1231 els Xirvanxahs van quedar subjectes als mongols i el nom del gran khan de Mongòlia apareix a les monedes; el nom del xirvanxah apareix també escrit però sense el títol. Després del 1256 la moneda va desaparèixer i el país va quedar a vegades sota domini del [[Il-khan]] de [[Pèrsia]] i altres sota el del khan de l'[[Horda d'Or]], fins que els [[ilkhànides]] van refermar el seu control. Caiguts els ilkhànides després del 1335 els kesrànides van subsistir altre cop de manera plenament independents, i van tornar a encunyar moneda que no portava el nom de cap sobirà, però al cap d'un temps Kai-Kaus (1344-1372) es va haver de sotmetre als [[jalayírides]] (1368) i va emetre moneda en nom de [[Uways ibn Hasan]]. Mort Kay-Kaus vers 1372 o 1373, el va succeir el seu fill Hushang, que després d'un regnat de 10 anys fou assassinat pels seus súbdits i amb ell va acabar la dinastia.
1.121.519

modificacions