Giulio Caccini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides |
m Corregit: entiment, sinó que, pel contrari, els augmenta, afegint-hi més anima i més força. .. -> entiment, sinó que, per contra, els augmenta, afegint-hi més ànima i més força. .. |
||
Línia 2:
'''Giulio Caccini''' ([[Roma]], [[8 d'octubre]] de [[1551]] – [[10 de desembre]] de [[1618]]) fou un [[compositor]] del [[Barroc]] [[Itàlia|italià]].
Fou deixeble d'[[Escipió della Palla]], i el [[1564]] passà a [[Florència]], on va obtenir una plaça de cantor en la capella de música del gran [[duc de Toscana]], i el [[1604]] a [[París]], retornant després a Florència, on morí. Durant força temps ha estat considerat com l'inventor del cant recitatiu i com el creador de l'[[òpera]] moderna, que amb el temps es convertiria en l'actual drama líric, portat al seu més alt grau per [[Richard Wagner]], però, en realitat, aquesta gloria només li correspon a mitges, car abans que ell, Pieri, i també Cavaliere, havien donat a conèixer llurs assaigs en aquest gènere. No se li pot discutir l'honor d'haver donat justa expressió al cant dramàtic, fent-lo correspondre amb el text literari, fins al punt que un eminent crític, coetani seu, li deia que era el pare d'un nou gènere, d'un cant recitat, noble i superior als cants populars, que no permuta ni altera les paraules que els pren la vida i el sentiment, sinó que,
Caccini no coneixia gaire la part científica del seu art, però restava admirablement dotat pel sentiment melòdic, i tenia sobretot una rara intuïció dramàtica, i d'ací que una associació, composta de nobles afeccionats i d'artistes, creada per a intentar la restauració de la declamació musical grega aplicada al drama, és fixes en ell. Abans de llençar-se al teatre, escriví alguns assaigs que assoliren el més complert èxit, i quan donà al públic llur ''Combattimento d'Apolline col serpente'' ([[1590]]), havia madurat el seu pla, que introduí una vertadera revolució en l'art musical. Poc temps després l'associació es traslladà de Florència a [[Roma]], i allà compongué, amb col·laboració amb [[Jacopo Peri]], la música de ''Dafne'' ([[1594]]), d'[[Ottavio Rinuccini]], contribuint aquest força en fixar la forma definitiva de la declaració musical o recitatiu. A part de les obres ja mencionades, l'obra que donà fama a Caccini fou ''Nuove musiche'' ([[1601]]-[[1608]]); entre la resta citarem: ''Euridice, Il rapimento di Cefalo'' ([[1597]]), ''Fuggliottio musicale'' ([[1613]]), i una continuació de ''Nuove musiche'', titulada ''Nuove musiche e nuove manieri di ricirverle'' ([[1614]]).<ref>Tom núm. 10 de l'Enciclopèdia Espasa</ref>
| |||