Diferència entre revisions de la pàgina «Rebel·lió Àrab»

m
Corregit: n molts àrabs, que, pel contrari, van veure en el co -> n molts àrabs, que, en canvi, van veure en el co
m (Corregit: el 1922. Vuitanta-mil soldats f -> el 1922. Vuitanta mil soldats f)
m (Corregit: n molts àrabs, que, pel contrari, van veure en el co -> n molts àrabs, que, en canvi, van veure en el co)
A principis del [[segle XX]], l'[[imperi Otomà]] havia perdut la major part de les seves possessions europees. Per tal de reforçar les asiàtiques, des de [[1908]] i sota la influència de la elit nacionalista dels [[Joves Turcs]], es plantejà establir aliances més sòlides amb el grup ètnic més nombrós de l'Imperi després del turc: els [[àrabs]]. La idea era dur a terme una progressiva transformació que portés a l'Imperi a un model bicèfal, similar al de l'[[Imperi austrohongarès]]. No obstant això, els àrabs vivien des de feia dècades la [[Nahda]] o renaixement cultural, que portava també la formació d'una consciència nacional oposada a la difusa identitat otomana i, fins i tot, al fet de compartir la mateixa fe [[Islam|islàmica]], oficial a l'Imperi i comuna a la major part de la població. Aquest [[nacionalisme àrab]] naixent fou inicialment de tipus cultural, i només amb el temps es concretà en reivindicacions d'autogovern. A totes les capitals àrabs de l'Imperi sorgiren fòrums i organitzacions nacionalistes, les activitats de les quals foren reprimides per les autoritats. Tot i així, la seva força obligà a l'administració otomana a transigir en certs casos. Un dels màxims exponents d'aquest moviment fou el congrés panàrab celebrat a [[París]] el [[1913]]. Un element de relativa importància en aquests enfrontaments polítics a la regió fou la construcció d'una línia ferroviària, el [[Ferrocarril del Hijaz|ferrocarril de l'Hijaz]], que conectava les ciutats de [[Damasc]] i [[Medina]]. Motivat en l'excusa de facilitar la peregrinació a [[La Meca]], en realitat permetia una ràpida mobilització de les tropes otomanes, raó per la qual els àrabs ho interpretaren com la darrera eina del control imperial.
 
En esclatar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[sultà]] otomà [[Mehmet V]], com a [[Califa]] o cap de l'[[Islam]], cridà als seus súbdits musulmans a la [[yihad]] contra els aliats: ([[França]], la [[Gran Bretanya]] i l'[[imperi Rus]]). La intenció, d'altra banda habitual, de manipular el sentiment religiós dels musulmans a favor dels interessos de les [[Potències Centrals]], trobà gran resistència en molts àrabs, que, pelen contraricanvi, van veure en el conflicte mundial una gran oportunitat per desfer-se del control otomà.
 
== La rebel·lió ==
1.125.525

modificacions