Claqué: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: és -> es |
m Corregit: Timbal]]''. A més, no cal oblidar certes danses popul -> Timbal]]''. A més, cal no oblidar certes danses popul |
||
Línia 15:
Les dues modalitats de claqué més conegudes són les impartides per l'Escola Anglesa, que empra els cops de [[taló]] per indicar el final de les peces, i per l'Escola Americana que utilitza [[taló]] i punta.<ref>Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, plana 38.</ref>
En l'actualitat el claqué es pot estudiar com a dansa (o alguns el consideren un instrument de percussió) d'una manera més aviat acadèmica i sobretot destinada a espectacles de teatre musical o com a complement a la formació d'actor. A altres llocs, de entre els quals destaca Barcelona, el claqué es veu com un instrument musical popular, que es pot afegir en una improvitsació d'un quartet de jazz (una [[jam]]) per a participar en festetes anomenades [[Tap-Jam]], o com a part integrant d'altres espectacles als quals la percussió té un paper fonamental. En aquestes, les dones solen anar vestides amb pantalons i rarament duen sabates de taló, es balla amb diferents estils de música i s'integren noves modalitats, com el claqué sobre sorra (''sand dance''), que va un soroll diferent en fregar el peu sobre ella. L'origen d'aquest estil barceloní cal buscar-lo a l'escola d'arts escèniques ''[[El Timbal]]''. A més,
== Elements del claqué ==
| |||