Fractura concoidal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza plantilles de referències |
|||
Línia 8:
== Descripció ==
[[Imatge: Herzian cone.jpg|thumb|<center> con neutre de fractura]] [[Imatge: Obsidiana lasca.png|thumb|<center> {{mida|1= Cara inferior d'una lasca experimental d'obsidiana on s'aprecien les alteracions reològiques de la fractura concoidea }}]]
La fractura concoidea, es produeix a través d'una superfície equipotencial que no és plana, una [[Onda (física)|ona]] corba, i que, a més, canvia gradualment a mesura que es [[Propagació d'ones|propaga]]. El naixement és la part on el material rep la tensió que provocarà la fractura (bé per un impacte, bé per una forta pressió). Aquesta zona rep el nom de ''' superfície el·líptica de Hertz ''', <ref> El nom ve del físic alemany, [[Heinrich Rudolf Hertz]] (1857-1894), que també dóna nom al [[hertz]], ja que va ser el primer a descriure la propagació d'aquest tipus d'ones de xoc a través de diversos materials </ref> ia partir d'ella, com si es tractés d'un [[epicentre]]
La fractura concoidea perfecta és sovint anomenada [[Llei d'elasticitat d'Hooke|hookiana]] <ref> En honor a [[Robert Hooke]] (1635-1702), el primer en elaborar una la formulació de la Teoria de l'elasticitat </ref> i adquiriria una forma de [[El·lipse|líptica]] ample i curt, ja que la paràbola homofocal és la morfologia pròpia de les ones de fractura en condicions ideals. Aquesta forma recorda a la [[Bivalvia|petxina d'un bivalve]], raó per la qual rep el nom de concoidea. La morfologia el·líptica no és intrínsecament millor o pitjor, però per als humans de la Prehistòria suposava unes clares limitacions, ja que només podria proporcionar peces ([[lasca]] s) amples i curtes.
|