Bombardeig de Barcelona (març de 1938): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: acció va finalitzar sobre les tres de la tarda d -> acció va finalitzar al voltant de les tres de la tarda d
m Corregit: la ciutat van caure sobre les deu de la nit del -> la ciutat van caure al voltant de les deu de la nit del
Línia 38:
[[Barcelona]] havia sofert bombardejos aeris el [[Bombardeig de Barcelona (13 de febrer de 1937)|13 de febrer]] i el [[Bombardeig de Barcelona (29 de maig de 1937)|29 de maig de 1937]], i el [[Bombardeig de Barcelona (7 de gener de 1938)|7]], [[Bombardeig de Barcelona (19 de gener de 1938)|19]] i [[Bombardeig de Barcelona (30 de gener de 1938)|30 de gener de 1938]],<ref>{{citar web |url=http://barcelonabombardejada.cat/interactiu/ |títol=Recreacions 3D amb bombardeigs |consulta=7/1/2012 |obra= |editor=Memorial Democràtic |data= |llengua= }}</ref> i fins al final de la guerra en sofriria més, fins a un total de 51, però cap d'aquesta intensitat i intencionalitat. Des de gener fins a març d'aquest any, Barcelona havia suportat 16 incursions aèries que havien atacat i destruït instal·lacions al port i enfonsat vaixells; les bombes que havien caigut sobre la part més habitada de la ciutat havien estat molt escasses, fruit de la fallada en els objectius. En les comunicacions de les autoritats italianes sobre els bombardejos de març se citaven referències directes al "centre geogràfic".<ref name="heiberg2004">{{Cita Harvard|Heiberg|2004|p=128}}</ref>
 
El bombardeig fou ordenat per [[Benito Mussolini]], sense coneixement de Franco.<ref name="thomas1985"/><ref name="preston19942">{{Cita Harvard|Preston|1994|p=379}}</ref><ref>No obstant això, el 1967, Franco, comentant els fets amb [[Francisco Franco Salgado-Araujo]], assenyalaria: "tots els bombardejos es feien sempre per decisió especial del comandament espanyol". Segons Preston (op. cit.: pàg., 379-380), a Franco "li fallava la memòria"</ref> Itàlia tenia autonomia en l'ús de les seves tres bases aèries a Mallorca (''Comando Aviazione Legionaria delle Baleari'') i havia efectuat bombardejos al llarg de la costa mediterrània espanyola en diverses ocasions sense comptar amb una autorització expressa dels militars revoltats espanyols.<ref>[http://www.barcelonabombardejada.cat/files/tele1.swf?phpMyAdmin=fb99d67e06f99d67c41527c19f1aaf40 Telegrama del general italià Velardi ordenant l'inici dels bombardeigs].</ref><ref name="heiberg2004"/><ref name="thomas19851"/> Les primeres bombes sobre la ciutat van caure sobreal voltant de les deu de la nit del 16 de març i l'acció va finalitzar al voltant de les tres de la tarda del dia 18. En total es van fer en una mica menys de dos dies 17 incursions, la majoria d'elles en intervals de tres hores. Es van utilitzar aviadors italians i alemanys, i avions [[Savoia-Marchetti S. M.79]] i [[Savoia-Marchetti S. M.81|S. M. 81]] i hidroavions [[Heinkel He 51|Heinkel He 51C-1]]. La majoria de les bombes (44 tones) van caure en el centre de la ciutat, sent zones molt afectades [[La Rambla|les Rambles]], la Diagonal i la [[Plaça de Catalunya]]. El dia més sagnant va ser el [[17 de març]], quan la majoria de les accions es van succeir a la nit i van intervenir també avions [[Junker]] alemanys. Es van llançar bombes experimentals d'entre 50 i 100 quilos amb poca capacitat de penetració però una gran força expansiva. A més d'edificis, les característiques de les bombes més petites van provocar molts morts i ferits entre els qui es trobaven en les vies públiques, els restaurants, les places o els tramvies.<ref name="thomas1985"/><ref name="heiberg2004"/><ref name="bowers19771"/>
 
Franco, enfadat, va ordenar que aturessin els bombardejos l'endemà de finalitzar, el [[19 de març]], una vegada que s'havien produït les primeres reaccions de rebot internacional, per a evitar "complicacions exteriors".<ref name="thomas1985"/><ref name="alpert1998">{{Cita Harvard|Alpert|1998|p=206}}</ref>