Àfrica (província romana): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: exercit -> exèrcit
m Corregit: exercit -> exèrcit
Línia 12:
Les guerres de [[Jugurta]] van aportar als romans el territori d'algunes ciutats del sud-est de Numídia, encapçalades per Leptis Magna.
 
Al començament de la guerra civil entre [[Juli Cèsar]] i Pompeu la província fou ocupada per Ati Varo al servei del senat, i ajudat per [[Juba I]], rei de Numídia, va derrotar el lloctinent de Cèsar, Curió. Els soldats de Cèsar es van escapar a [[Sicília]] o es van rendir a Juba i la província va quedar pels [[Optimat|pompeians]] ([[49 aC]]). Mort Pompeu els pompeians van tenir com a cap a Àfrica a [[Metel Escipió]], Afrani i Petrei, als que es va ajuntar Cató que havia reunit un exercitexèrcit a [[Cirene]] i va arribar a Útica. Juba fou derrotat per [[Boqus]] i [[Bogud II]], reis de Mauretània i pel seu cap militar l'aventurer [[Sittius]] que es va posar al servei de Cèsar. El [[47 aC]] Cèsar va arribar a Àfrica i en una breu campanya va derrotar els seus rivals a [[Thapsus]] ([[abril]] del [[46 aC]]). Numídia fou convertida en província i donada al historiador [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]], [[procònsol]], i fou anomenada Nova Àfrica, però la part occidental fou donada als reis de [[Mauretània]], i Cirta fou donada a Sittius. Els pompeians es van refugiar a Hispània.
 
Entre els exiliats i havia un tal [[Arabió]], fill de Masinissa (un aliat de Juba), que després de la mort de Cèsar va tornar a Numídia occidental, i va expulsar a Boqus i a Sittius.