Datames: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: arxar cap el campamen -> arxar cap al campamen |
m Corregit: exercit -> exèrcit |
||
Línia 3:
Nepos diu que se li va encarregar combatre al sàtrapa de [[Satrapia de Lídia|Lídia]] que s'havia revoltat. També el sàtrapa de Paflagònia, Tios (Thyos) va entrar en rebel·lió. La família governant local era d'una branca de la dinastia reial persa; segons Nepos descendent de Pilamenes (Pylaemenes), mort per Patrocles a les guerres de [[Troia]], i estava emparentat amb Datames (Nepos diu que eren fills d'un germà i una germana, cal pensar doncs que la germana de Camisares era la mare de Tios). Fou a Datames a qui es va encarregar de fer-lo tornar a l'obediència. Datames no volia utilitzar la força però es va assebantar que Tios planejava el seu assassinat en secret gracies a una confidència de la seva mare (i tia de Tios), que l'acompanyava a una entrevista amb el dinasta de Paflagònia. Llavors va fugir de la capital de Paflagònia i va iniciar la guerra. Encara que Ariobarzanes, sàtrapa de Lídia, no li va fer costat (Nepos diu que tampoc i van fer costat [[Jònia]] i [[Regió de Frígia|Frígia]] però no queda clar si estaven en mans del mateix sàtrapa) Datames va guanyar la guerra i va fer presoner a Tios, a la seva dona i al seus fills. Llavors Datames va marxar cap al campament reial, que encara no coneixia la notícia, i va preparar al seu presoner per ser presentat l'endemà al rei, amb els corresponents vestits àmpliament descrits per Nepos. El rei, que no s'esperava la victòria tan aviat, se'n va assabentar abans de la presentació i va fer cridar a Datames i al seu presoner, i va donar molts regals al guanyador. Els tres caps militars presents al campament, Datames, Farnabaces (probablement sàtrapa del [[Regió del Pont|Pont]]) i Titraustes foren recompensats amb la direcció conjunta d'una expedició contra [[Egipte]]. No queda clar quant van succeir aquestos fets però degué ser entre 380 i [[375 aC]]. Com que el rei va cridar a Farnabaces uns mesos després (Farnabaces va morir vers el [[374 aC]]) la direcció de l'expedició va quedar principalment en mans de Datames.
Segons Nepos, mentre Datames feia els preparatius amb diligencia, el rei li va enviar una carta encomanant-li que ataques al sàtrapa de [[Cataònia]], Aspis. Que refusava obeir les ordres del rei i havia saquejat les províncies veïnes interceptant els enviaments al rei (probablement els tributs). Cataònia era un país boscós defensat per fortaleses, i Aspis s'hi sentia segur. Datames era lluny però va considerar convenient obeir al rei. Va agafar una barca amb alguns dels seus millors soldats amb l'esperança d'agafar al rebel desprevingut, ja que un gran
La confiança que el rei tenia en Datames provocava l'enveja d'altres cortesans. Pandates, el tresorer reial, era molt amic de Datames i li va enviar informes del que passava a la cort. Pandates deia que si fracassava a Egipte corria perill, i que si triomfava havia d'atribuir el mèrit al rei. Quant Datames va tornar a Ace des Cataònia, va quedar assabentat del que li deia el seu amic i dels fracassos de l'expedició a Egipte, i Nepos atribueix a aquest coneixement la seva revolta. Sembla que de fet va deixar el comandament de l'expedició, que va confiar a Mandròcles de Magnèsia, i que va retornar a Capadòcia i va prendre possessió de Paflagònia. Segons Nepos va fer una aliança secreta amb Ariobarzanes sàtrapa de Frígia, va reunir un exercit i va confiar les principals fortaleses als seus homes de confiança.
| |||