Praeneste: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: exercit -> exèrcit
m Corregit: exercit -> exèrcit
Línia 3:
La primera menció històrica la fa Dionís que l'esmenta com a membre de la [[Lliga Llatina]]. El [[499 aC]] es va separar de la lliga i es va aliar als romans, just abans de la batalla del llac [[Regillus]]. El [[462 aC]] fou assolada pels [[eques]] i [[volscs]], però romania aliada a Roma.
 
Quan Roma fou presa pels gals els preanestins es van separar de l'aliança romana i el [[383 aC]] apareixen fent incursions contra aliats de Roma com [[Labicum]] i [[Gabii]]. El [[383 aC]] la ciutat va enviar un exercitexèrcit en suport dels colons romans revoltats de [[Velitres]], el que va suposar l'esclat de la guerra amb Roma. Praeneste es va aliar als volscs i conjuntament van ocupar la colònia romana de [[Satricum]]. Els volscs foren derrotats per Camil el [[381 aC]] però no consta que Praeneste hi prengués part. El [[380 aC]] Praeneste va aixecar un poderós exèrcit aprofitant certes dissensions internes a Roma, i va arribar a les portes de la ciutat. De allí van passar a la vora del riu ''Allia'' on foren atacats pel dictador T. Quintius Cincinnatus, que els va derrotar. La derrota fou tan completa que el dictador romà va poder ocupar vuit ciutat sotmeses a Praeneste i la mateixa ciutat, mancada d'exèrcit, es va haver de sotmetre.
 
No va passar molt de temps quant la ciutat tornava a estar en guerra amb Roma ([[379 aC]]) i es van aliar a altres ciutats llatines, però no van poder fer accions ofensives fins algun temps després. [[Diodor de Sicília]] diu que el [[351 aC]] van signar una treva amb Roma. Van participar en la gran guerra llatina del [[340 aC]] i el [[339 aC]] van enviar forces per ajudar als pedans (ciutat de [[Pedum]]) però foren derrotats pel cònsol Emili; tot i així van seguir la guerra juntament amb [[Tibur]] fins la derrota final dels llatins a [[Pedum]] el [[338 aC]]. A la pau que va seguir Praeneste va perdre part del seu territori igual que Tibur. Praeneste va esdevenir estat lliure aliat a Roma i no va rebre la ciutadania com altres ciutats.