Ptolemeu VIII Evèrgeta II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: rimir amb ma de ferro qualsevol intent. Amb Roma hi va man -> rimir amb mà de ferro qualsevol intent. Amb Roma hi va man
m Corregit: exercit -> exèrcit
Línia 15:
El següent any ([[154 aC]]) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evergetes foren rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evergetes va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats. Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quant son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exercit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició de què es conformes amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquestos termes va quedar signat.
 
Quant va morir Filomètor, Evergetes va fer tota classe de pressions a la seva germana [[Cleòpatra II]] (la viuda) regent del jove [[Ptolemeu VII Neofilopàtor]], i finalment va presentar a Alexandria amb un exercitexèrcit, però els romans van impedir la lluita i van forçar el matrimoni dels germans Cleòpatra II i Evergetes. El mateix dia del casament el jove Neofilopàtor fou assassinat.
Evergetes va donar mostres repetides (com ja havia fet a Cirene) de la seva tirania. El poble l'anomenava ''Kakergetes''. Des que va agafar el poder va començar la repressió contra tots aquells que no li havien donat suport i centenars de ciutadans foren executats per els seus mercenaris. Milers de persones van haver de fugir fins al punt de què es va haver de convidar estrangers a viure a la ciutat per evitar que quedés deserta. Individualment es va dedicar als plaers i la indolència i es va fer mes gros i quasi no podia ni caminar el que li va valer el sobrenom de Fiscó (''Physkon'').