Revolta d'Ankl: diferència entre les revisions

El net de l'antic patriarca Sant Sahak, [[Vardan Mamikonian]], va anar a Bizanci però quant estava de camí [[Vasak de Siunia]], príncep hereditari de [[Siunia]] i marzban d'Armènia ([[442]]-[[452]]) el va fer cridar. Vahan Amatuni li demanava al marzban que agafes la direcció de la revolta, que Vasak no podia agafar perquè tenia dos fills com hostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (o Àngel) on va decidir encapçalar la revolta. Les forces dels nakharars que es van unir a la revolta es van concentrar a Shahapivan. El governador Vasak va quedar sorprès per l'amplada de la revolta, i es va veure forçat a unir-se als revoltats per no quedar aillat. Els mags foren arrestats arreu, i molts executats, i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia [[Artaxata]], [[Olakan]], [[Van]] i d'altres.

 

 

Els rebels es van organitzar en tres exèrcits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'[[Her]] i [[Zaravand]]); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghuània; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar mes indecisos (Bagratuni, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuni, Paluni, Gabelian i Urdz).