Regne de Capadòcia: diferència entre les revisions

L'any següent els esdeveniments a Macedònia van cridar l'atenció d'Antígon i va fer la pau amb Èumenes reconeixent-li la satrapia de Capadòcia però com a tributari. Èumenes va fer el jurament davant els soldats però va canviar el nom d'Antígon pels d’[[Olímpia]], [[Filip III de Macedònia|Filip III]] i [[Alexandre IV de Macedònia|Alexandre IV]] al·legant que Antígon només era el seu representant, i els soldats ho varen acceptar i van marxar de Nora. Així Èumenes, que realment no havia jurat fidelitat a Antígon, va poder reclutar forces sense trencar cap promesa. El nou regent [[Polispercó]] i la reina mare Olímpia van demanar el seu suport com a cap d'operacions a Àsia i Èumenes va acceptar, i tot es va capgirar ja que llavors Antígon va passar a ser un rebel. Polispercó va encapçalar el partit democràtic mentre Cassandre va tenir el suport dels oligarques. L'almirall [[Clit (sàtrapa)|Clit]], expulsat de la seva [[satrapia de Lídia]], es va aliar a Polispercó i va conservar el control de la flota amb la que va impedir que Antígon desembarques a Àsia. Èumenes va entrar a [[Regió de Síria|Síria]] i se’n va apoderar i va arribar fins a [[Fenícia]]. Èumenes havia creat una força molt ben organitzada anomenada els ''Argiraspides'' (els "escuts de plata"), formada sobretot per macedonis que li havien estat enviats als darrers temps. Però el {{aC|318}} Clitó fou derrotat i mort per Antígon a la batalla de l'Hel·lespont (naval) i Èumenes va quedar aïllat. Llavors va fer una aliança amb [[Mitridates II|Mitridates]] sàtrapa del Pont i va negociar amb els sàtrapes [[Pitó (sàtrapa de Mèdia)|Pitó]] (Pithon) de [[Atropatene|Media Atropatene]] i Seleuc de Babel, que no van voler unir-se a ell. Èumenes va planejar l'atac a Media però Pitó va rebre l'ajut del seu germà Èudemes de [[Imperi Part|Pàrtia]], que havia retornat de l'Índia (on havia matat al rei Poros) així que va atacar Babel. Seleuc va haver de fugir, i alguns sàtrapes es van passar al bàndol d'Èumenes. Van seguir uns mesos de lluita en general favorables a Èumenes, i finalment la decisiva batalla de la regió dels [[Gabiene|Gabenis]], on la defecció de [[Peucestes de Mieza|Peucestes]] de Persis quant estava a punt de guanyar, va provocar la seva derrota. El campament dels ''argiraspides'', on estaven les dones i fills dels combatents, fou ocupat i Antígon va exigir el lliurament d'Èumenes a canvi d'aquestos hostatges. El gener del {{aC|317}} els ''argiraspides'' van entregar a Èumenes, que fou executat. El sàtrapa Pitó, que havia perdut la Media Atropatene davant Èumenes i no l'havia pogut recuperar, fou executat pel temor que inspiraven els seus canvis de bàndol, i el seu germà Èudemes de Partia va haver de fugir. A Seleuc no li va ser retornada la satrapia de Babel degut als desacords amb Antígon, i va haver de fugir a Egipte. Antígon es va assegurar la possessió de tot Àsia fins a l'Índia, confiant les satrapies als seus col·laboradors més fidels (solsament una part de Fenícia i Palestina restaren en poder de [[Ptolemeu I Soter|Ptolomeu]]). Però aquest poder d'Antígon no va tardar a provocar la creació d'una nova coalició contra ell que van formar Cassandre de Macedònia, [[Lisímac de Tràcia]], el general Seleuc exiliat a Egipte amb molts contactes per Àsia, Tolomeu d'Egipte i [[Asandre de Cària]]. Així el {{aC|315}} Ariaramnes, fill de l'ex rei de Capadòcia Ariarates, va retornar al seu país des el seu exili a Armènia (amb el suport més o menys obert de Cassandre) i va aixecar al poble al seu favor. El sàtrapa local, [[Amiertes]] o Amintes, nomenat per Antígon, va morir als combats i Ariaramnes es va proclamar rei i va associar al tron al seu suposat fill [[Ariarates II]] (algunes fonts el fan nebot). Les reduïdes forces macedònies foren expulsades del país. Durant uns anys Antígon, molt ocupat, no va atacar el país; finalment el {{aC|301}} Antígon i el seu aliat [[Demetri Poliorcetes]] ("assetjador de ciutats") foren derrotats a [[Ipsos]]. Antígon va morir i els guanyadors es van repartir Àsia. Capadòcia va quedar inclosa en els territoris que van correspondre a Seleuc, si bé de moment restava independent. En aquestos anys el rei del [[Pont]] s'havia apoderat d'una part dels territoris de Capadòcia, i per evitar problemes amb els nou amo de la regió, el rei Ariaramnes va oferir tribut a Seleuc amb lo que va garantir la continuïtat dinàstica.<br>

<!-- J'en suis là de ma lecture ! -->

 

El poder dels selèucides ja no era el mateix des la partició del {{aC|244}}, i el rei Antíoc Hierax ("el Voltó") acabava de ser derrotat a la lluita contra el rei de [[Pèrgam]], Àtal II, qui li retreia el suport donat als [[gàlates]] en els saquejos a territori de Pèrgam, i el germà d'Hierax, el rei [[Seleuc II Cal·línic]] de Síria no havia gosat intervenir. Hierax fou expulsat dels seus territoris el {{aC|227}} i quant va intentar apoderar-se d'altres territoris del seu germà fou derrotat per aquest i va fugir per acabar morint en circumstancies desconegudes, i el propi Seleuc II va morir el {{aC|226}} en què el va succeir el seu fill Alexandre amb el nom de [[Seleuc III Ceraune]] ("el Llamp"). Es probable que Ariarates III no fos massa fidel als selèucides perquè quant es parla del seu fill i successor Ariarates IV es diu que es va aliar als selèucides cosa innecessària si ja era fidel. Tot i així probablement Ariarates III va morir de mort natural (vers el {{aC|224}} o poc després) sense perill pel seu govern; el seu títol no es clar però a les monedes apareix amb la diadema reial. El seu fill Ariarates va pujar molt jove al tron, probablement com a menor d'edat, i això devia ajudar a l'increment de l'influencia selèucida. Apareix també a les monedes amb la diadema reial, el que suggereix una consolidació del títol. Quant el {{aC|190}} els selèucides van entrar en guerra amb Roma, es va formar una poderosa coalició contra [[Antíoc III el gran]] en la que van entrar Macedònia, Pèrgam, [[Cartago]] i Egipte; Antíoc només tenia com aliats segurs als [[etolis]] de Grècia, als Gàlates i a Ariarates IV de Capadòcia, i a aquest rei li va donar en matrimoni una filla seva. La decisiva batalla de [[Magnèsia del Sipilos]], que va guanyar el romà [[Cneu Domici Aenobarb]], va deixar l'Àsia menor en mans dels romans, retirant-se Antíoc més enllà del [[Muntanyes del Taure|Taure]]. Ariarates IV es va veure forçat a una aliança amb el rei de Pèrgam, que havia demanat als romans que li donessin Capadòcia en pagament del seu ajut a la guerra. Finalment, al [[tractat d'Apamea]], Capadòcia va restar independent i aliada a Pèrgam (que va incorporar el [[Quersonès Traci]], [[Regió de Frígia|Frígia]], [[Licaònia]], Pisídia o [[Psídia]] i [[Pamfília]]). A la mort del rei el {{aC|163}} el va succeir el seu fill Ariarates V Philopator que va renovar l'amistat amb Roma a la que va enviar emissaris per comunicar el seu adveniment i el seu desig d'amistat.