Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: exercit -> exèrcit
Línia 5:
Arribats a Saragossa, Hussayn va refusar sotmetre's a Carlemany, del que sembla que només volia l'aliança contra Còrdova, i es va excusar en el fet que ell no havia promès la submissió ni res concret personalment i que Sulayman l'havia malinterpretat. Carlemany va acusar Sulayman d'haver-lo enganyat. Saragossa va ésser sitiada, però després d'un mes, sense perspectives d'èxit, Carlemany es va retirar, prenent com ostatges Sulayman i altres notables àrabs del seu bàndol.
 
Durant la retirada l'exercitexèrcit franc va ésser atacat pels [[bascons]] a la [[Navarra]] central, potser instigats pels fills de Sulayman, [[Ayxun ibn Sulayman al-Arabí|Ayxun]] i [[Matruh ibn Sulayman al-Arabí|Matruh]]. Com a represàlia Carlemany va atacar Pamplona i després va continuar cap al pas de [[Roncesvalls]], on el seu exèrcit va ésser [[batalla de Roncesvalls|aniquilat pels bascons i per tropes d'Ayxun i Matruh]], el [[15 d'agost]] del [[778]]. Alliberat arran d'aquesta batalla, Sulayman es va quedar a Saragossa mentre enviava el seu fill Matruh a governar Barcelona (amb [[Girona]]) en nom seu.
 
El 780 Sulayman va ésser assassinat pel seu antic aliat el valí Hussayn al-Ansarí.<ref>{{citar llibre | cognom= Millàs i Vallicrosa | nom= Josep Maria | enllaçautor= Josep Maria Millàs i Vallicrosa| títol = Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia | pàgines = p.28| url= http://books.google.cat/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PR28&dq=tsalaaba&hl=ca| editorial = Institut d'Estudis Catalans | isbn = 84-7283-117-5 | data =1987 | ref = }}</ref>