Balduí II de Jerusalem: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: coneguda com Tell Aqibr -> coneguda com a Tell Aqibr |
m Corregit: exercit -> exèrcit |
||
Línia 4:
El 1100 el seu cosí [[Balduí I d'Edessa]] ([[Balduí de Boulogne]]) va ser nomenat rei de Jerusalem ([[Balduí I de Jerusalem]]) i va cedir el comtat d'Edessa a Balduí del Bourg (Balduí II d'Edessa). Balduí II va continuar la política del seu predecessor. Va establir una aliança amb [[Gabriel de Malatya]], señor de Malatya, que tenia necessita de la seva protecció enfront els [[danishmèndides]], i es casà amb la seva filla [[Morfia de Malatya]]. Els bizantins, que tenien Marash sota el seu control des de 1097, hi havien nomenat un governador armeni, Thatoul, però els croats volien aquest lloc. En primer lloc, [[Bohemond I d'Antioquia|Bohemond de Tàrent]] tractà de prendre el lloc al [[1100]], abans de ser cridat en socors de Malatya i capturat pels turcs. Aleshores, [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí de Courtenay]], que va arribar a les croades el 1101, s'apoderà de la vila, que esdevingué comtat tributari.<ref>{{Harvsp|Grousset|1934|p=442-3}}</ref> El 11102 Josceli va rebre del seu cosí la senyoria de Turbessel.
El mateix any, els croats d'Antioquia i d'Edessa organitzaren una operació concertada contra Harran, amb l'objectiu d'obrir la ruta que permetria de prendre Mossul, i després Bagdad. Però les querelles entre els comandants croats retardaren l'operació i permeteren als caps musulmans d'organitzar la defensa de la vila, després de l'arribada d'un exèrcit de socors que [[Batalla d'Harran|havia derrotat]] els croats el [[7 de maig]] del [[1104]]. Balduí II i Joscelí de Courtneay foren capturats, [[Tancred de Galilea|Tancred]] assegurà la defensa d'Edessa assetjada, mentra que Bohemond de Tàrent se'n va anar a corre-cuita per cercar un
Balduí II i Joscelí de Courneay foren alliberats en [[1108]], retornaren a Edessa i en reprengueren el control, però les exaccions (impostos) de Trancred i de Ricard de Salern, mentre durà llur captivitat, així com la poca pressa per negociar el seu alliberament, que finalment es va produir sense llur ajut, suscitaren llur còlera, i es trobaren contra el [[Principat d'Antioquia]]. Alliat amb [[Jâwali Saqâwâ]], [[atabeg]] de [[Mossul]], envaí el Principat d'Antioquia, però fou repel·lit per Tancred, aliat amb [[Ridwan|Fakhr al-Mulk Ridwan ben Tutush]], soldà d'[[Alep]]. Tancred no s'atreví a perseguir-lo, tement l'arribada d'un exèrcit de socors conduit per Jawali. Els armenis, temerosos de caure altre cop sota el domini dels normands per causa de la victòria de Tancred, consideraren un instant d'emancipar-se de la dominació llatina, abans de veure retornar Balduí II.<ref>{{Harvsp|Grousset|1934|p=473-483.}}</ref>
| |||