Dinastia Lodi: diferència entre les revisions

La dinastia Banu Sama de Multan fou derrocada vers 980 o 985 en un cop d'estat dirigit per un agitador [[ismaïlita]] favorable als fatimites, establint un règim xiïta aliat als ismaïlites d'[[Alamut]]; la família dels lodis paixtus que posseïen en aquesta època la terra de frontera entre Multan i Peshawar, es van convertir a aquesta tendència. El fundador de l'estat ismaïlita de Multan fou Jalam ibn Shaiban (985- ?) i la dinastia fou coneguda com a sumra o dels [[sumres]]. El virrei Shaykh Hamid Lodi (Hamid ibn Jalam) va agafar el control vers [[988]]. El va succeir el [[997]] el seu fill Nasr ibn Hamid Lodi i després el fill d'aquest Abu l-Fath Daud o Dawud ibn Nasr Lodi que ja governava el [[1005]] i el [[1008]] va esdevenir feudatari [[gaznèvida]]. Un fort element afganès apareix als exercitsexèrcits gaznèvides i [[gúrides]]. Shihab al-Din ([[Muizz al-Din Muhammad]]) de [[Ghor]], en la seva tercera campanya a l'Índia, portava una dotze mil cavallers afganesos mercès als quals va poder derrotar al raja Pithawara de Delhi. Al final de la campanya vint mil afganesos foren instal·lats pel sultà a Roh i la regió que anava entre [[Kabul]] i l'[[Indus]], per preparar la conquesta de l'Índia. Cada clan afganes va rebre una ''ikta'' o feu.