Siagri (rei dels romans): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s francs. Desprès de la des -> s francs. Després de la des |
m Corregit: exercit -> exèrcit |
||
Línia 1:
[[File:Divisió de la Gàl·lia el 481.svg|433px|thumb|Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte els [[regnes germànics]] veïns. ]]
'''Siagri''' (~430 - [[486]]) fou el darrer governant [[Antiga Roma|romà]] de la [[Gàl·lia]] després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]] (476). Era fill d'[[Egidi]] que era [[governador romà]] de la [[Gàl·lia]] i al que succeí a la seva mort ([[464]]). Siagri heretà del seu pare com a patrimoni la ciutat i la [[diòcesi]] de [[Soissons]], [[Gàl·lia Belga|''Belgica Secunda'']], [[Reims]] i [[Troyes]], [[Beauvais]] i [[Amiens]], s'haurien sotmès naturalment i després de la caiguda de Roma, hauria regnat amb el títol de “[[rei dels Romans]]”. Com a romà havia estat educat en els estudis liberals de la [[retòrica]] i la [[jurisprudència]]; però utilitzà per accident i tàctica en l'ús familiar de l'idioma [[llengües germàniques |germànic]]. Els bàrbars independents recorrien al judici d'un estranger qui posseïa el talent singular, en la seva llengua nativa, els dictats de la raó i l'equitat. La diligència i afabilitat del seu judici l'haurien fet popular, els judicis imparcials dels seus decrets obtingueren la seva obediència voluntària, i el regnat de Siagri sobre els [[francs]] i [[burgundis]] semblava reviure la institució original de la societat civil. Enmig d'aquesta pacífiques ocupacions, Siagri rebé, i valentament va acceptar, el desafiament hostil de [[Clodoveu I]]; qui el reptà el seu rival a fixar el dia i el camp de batalla. En els temps de [[Juli Cèsar]] Soissons hagués aportat un cos de 50.000 cavalls; i s'hauria organitzat un
== Notes ==
|