Siagri (rei dels romans): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s francs. Desprès de la des -> s francs. Després de la des
m Corregit: exercit -> exèrcit
Línia 1:
[[File:Divisió de la Gàl·lia el 481.svg|433px|thumb|Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte els [[regnes germànics]] veïns. ]]
'''Siagri''' (~430 - [[486]]) fou el darrer governant [[Antiga Roma|romà]] de la [[Gàl·lia]] després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]] (476). Era fill d'[[Egidi]] que era [[governador romà]] de la [[Gàl·lia]] i al que succeí a la seva mort ([[464]]). Siagri heretà del seu pare com a patrimoni la ciutat i la [[diòcesi]] de [[Soissons]], [[Gàl·lia Belga|''Belgica Secunda'']], [[Reims]] i [[Troyes]], [[Beauvais]] i [[Amiens]], s'haurien sotmès naturalment i després de la caiguda de Roma, hauria regnat amb el títol de “[[rei dels Romans]]”. Com a romà havia estat educat en els estudis liberals de la [[retòrica]] i la [[jurisprudència]]; però utilitzà per accident i tàctica en l'ús familiar de l'idioma [[llengües germàniques |germànic]]. Els bàrbars independents recorrien al judici d'un estranger qui posseïa el talent singular, en la seva llengua nativa, els dictats de la raó i l'equitat. La diligència i afabilitat del seu judici l'haurien fet popular, els judicis imparcials dels seus decrets obtingueren la seva obediència voluntària, i el regnat de Siagri sobre els [[francs]] i [[burgundis]] semblava reviure la institució original de la societat civil. Enmig d'aquesta pacífiques ocupacions, Siagri rebé, i valentament va acceptar, el desafiament hostil de [[Clodoveu I]]; qui el reptà el seu rival a fixar el dia i el camp de batalla. En els temps de [[Juli Cèsar]] Soissons hagués aportat un cos de 50.000 cavalls; i s'hauria organitzat un exercitexèrcit dotat d'[[Escut (arma)|escuts]], [[cuirasses]] i [[màquines de guerra]], dels tres arsenals o factories de la ciutat. Però el coratge i el nombre de la joventut gala s'havien exhaurit; i les febles bandes de voluntaris o mercenaris, que marxaren sota l'estendard de Siagri, foren incapaços de fer de contrincant contra el valor nacional dels francs. Després de la desfeta militar contra Clodoveu, Siagri fugí a la cort [[visigòtica]] de [[Tolosa de Llenguadoc]]. La feble minoria d'[[Alaric II]] no podia assistit o protegir a l'infortunat fugitiu. Els gots foren intimidats per les amenaces de Clodoveu; i el rei romà, després d'un breu confinament, fou lliurat a les mans del rei franc que l'executaria. Les ciutats de Bèlgica es rendiren al rei dels francs; i el seu domini foren engrandits cap a l'est per l'ampla diòcesi de Tongres, que Clodoveu subduí en el seu desè any de regnat.<ref>{{citar ref | tipus = llibre | cognom1 = Gibbon | nom1 =Edward | enllaçautor1 =Edward Gibbon | títol =The history of the decline and fall of the Roman empire, Volum 4 | url =http://books.google.es/ebooks/reader?id=v0YUAAAAQAAJ&hl=ca&printsec=frontcover&output=reader&pg=GBS.PA293 | consulta = 3 febrer del 2012 | data =1840 | pàgines = 294-295 | citació = Diversos fragments de l'article han estat traduïts en bona part d'aquesta edició de Gibbon }}</ref>
 
== Notes ==